Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
viomicina
Farmàcia
Antibiòtic obtingut de Streptomyces puniceus
.
És un polipèptid bàsic emprat, en forma de sulfat o de clorhidrat, en el tractament de la tuberculosi en casos resistents a l’estreptomicina
vioform
Farmàcia
Substància de color groguenc, inodora, insípida i insoluble en aigua i alcohol.
És un antisèptic emprat en substitució del iodoform, gràcies a la manca d’olor, i internament en el tractament de la disenteria amèbica
vincristina
Farmàcia
Química
Alcaloide aïllat de la Vinca rosea, juntament amb la vinblastina.
És un sòlid que es fon a 218-220°C De propietats similars a la vinblastina, és emprat en medicina en forma de sulfat com a antineoplàstic
vincamina
Farmàcia
Química
Alcaloide cristal·lí, d’estructura pentacíclica, del grup de l’indole.
Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en els solvents orgànics i insolubles en aigua, òpticament actius, que es fonen a 232-233°C Forma un hidroclorur, soluble en aigua, que es fon a 212°C Hom l’obté de Vinca minor , en la qual ocorre, i és emprada com a activador de les funcions cerebrals
vinblastina
Farmàcia
Química
Alcaloide aïllat de la planta Vinca rosea
.
Es presenta en forma d’agulles cristallines que es fonen a 211-216°C Actua com a inhibidor mitòtic, inactivant els microtúbuls en interactuar amb la tubulina En medicina és emprat com a sulfat en el tractament de les malalties neoplàstiques, especialment la malaltia de Hodgkin
vidarabina
Farmàcia
Química
Nucleòsid purínic amb acció virustàtica.
Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 257-258°C Actua inhibint l’enzim adenosinfosforilasa i l’ADN-polimerasa, i evita així la síntesi de l’ADN víric En medicina és emprada com a antivíric sobretot en el tractament de l’encefalitis per herpes simple
vidalba
Botànica
Farmàcia
Liana de la família de les ranunculàcies, de fins a 25 m de llargària, de fulles oposades, pinnades i caduques, de flors blanques, reunides en panícules, i de fruits en poliaqueni.
Es fa en boscs humits i en bardisses, a l’Europa central i meridional Als Països Catalans és pròpia de la meitat nord-oriental de Catalunya i de les muntanyes tarragonines i valencianes És fortament vesicant La vidalba, recollida tradicionalment al rasos de Peguera, és l’herba verda que cobreix el cos dels plens i els protegeix del foc durant els salts de La Patum