Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
relaxant
Farmàcia
Dit del medicament emprat per a disminuir el to dels músculs esquelètics, per blocatge dels impulsos dels nervis somàtics motors o per depressió de les neurones del sistema nerviós central.
Els primers són anomenats blocadors neuromusculars com el bromur de decametoni, i la tubocurarina i la succinilcolina els segons són relaxants d’acció central com el caramifèn, el carisoprodol i la mefenisina
levodopa
![](/sites/default/files/media/FOTO/levodopa.jpg)
Levodopa
©
Farmàcia
Química
Aminoàcid aromàtic que es presenta en forma de cristalls blancs que es fonen a 276°C amb descomposició.
És un precursor metabòlic de la dopamina i té la facultat de poder creuar la barrera hematoencefàlica Per acció de l’enzim dopadescarboxilasa s’obté la dopamina que té efecte terapèutic quan aquesta transformació té lloc al sistema nerviós central Hom l’administra associat amb inhibidors de la dopadescarboxilasa IDC benserazida o bé carbidopa que actuen a tot l’organisme menys al sistema nerviós central, per augmentar l’eficàcia de la seva acció En medicina és emprat com a antiparkinsonià
depressor
Farmàcia
Medicament que actua sobre el sistema nerviós central i en disminueix la funció.
La classificació comprèn diversos grups anestèsics generals, hipnòtics, sedants, narcòtics, analgèsics i antipirèptics La classificació no té límits ben definits, puix que en molt casos l’efecte depèn de la dosi N'hi ha molts que tenen més d’un tipus d’activitat i són hipnòtics i analgèsics i també narcòtics i anestèsics alhora
bàlsam del Perú
Botànica
Farmàcia
Bàlsam obtingut, per incisió, de l’arbre Myroxylon pereirae
, papilionàcia de l’Amèrica Central.
És un líquid espès, d’un vermell fosc, d’olor agradable semblant a la vainilla, de gust amarg, insoluble en aigua i soluble en alcohol no se solidifica En la seva composició predominen els olis essencials formats per èsters dels àcids benzoic i cinàmic És emprat en cosmètica per la seva aroma, i, a causa de l’acció balsàmica i estimulant que produeix, és aplicat en afeccions cutànies i de l’aparell respiratori
clorur d’hidrastina
Farmàcia
Alcaloide extret del rizoma de l’hidrastis.
Actua en el sistema nerviós central i produeix un augment de la pressió sanguínia per vasoconstricció perifèrica És emprat com a hemostàtic uterí
hipnòtic
Farmàcia
Dit del medicament emprat per a provocar el son.
Actua com a depressor del sistema nerviós central i provoca una disminució de l’activitat cortical Els més emprats i coneguts són els barbitúrics
escopolamina
Farmàcia
Alcaloide extret de l’herba queixalera i d’altres solanàcies.
En la seva estructura conté l’anell del tropà Té una acció parasimpaticolítica, juntament amb un intens efecte inhibidor central, per la qual cosa hom l’empra com a sedant en els casos de malalts mentals Sovint produeix obnubilació, apatia i amnèsia retrògrada
clonidina
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 130°C.
Actua com a antagonista dels receptors α-adrenèrgics dels centres vasomotors amb efectes sobre el sistema nerviós central La seva biodisponibilitat oral és d’un 65-95% i aconsegueix el màxim nivell plasmàtic entre dues i quatre hores És emprada en medicina com a antihipertensor
atropina
![](/sites/default/files/media/FOTO/atropina.jpg)
Atropina
©
Farmàcia
Química
Alcaloide tòxic.
Cristallitza en forma de llargs prismes ortoròmbics de gust amargant que es fonen entre 114 i 116°C i se sublima a l’alt buit entre 93 i 110°C Es troba en la belladona, en l’estramoni i en d’altres solanàcies És extreta d’aquestes plantes per racemització parcial de la forma levogira de la hiosciamina en tractar-la amb àlcalis diluïts, o amb una solució de cloroform calent hom l’obté també per via sintètica És emprada com a antídot dels trilons gasos tòxics emprats amb fins bèllics En farmàcia, generalment hom n'empra les sals solubles, especialment el sulfat neutre, les quals tenen les…
Julius Axelrod
Farmàcia
Farmacòleg nord-americà.
Cap de farmacologia a l’institut nacional de la salut, a Bethesda, Maryland, el 1970 compartí el premi Nobel de medicina, amb B Katz i Ulf S von Euler, pels seus treballs sobre la noradrenalina, les catecolamines en general i altres amines biogèniques, i la transmissió de l’impuls nerviós, en les sinapsis, tant mioneurals com interneurals del sistema nerviós vegetatiu i central