Resultats de la cerca

Fou aïllat i purificat per Gold l’any 1956 És insoluble en aigua i inestable a 37°C És emprada en la teràpia d’infeccions fúngiques que produeixen micosis sistèmiques, excepte Candida tropicalis i algunes soques d' Aspergillus , i no és activa contra bacteris, protozous o virus Administrada per via oral és molt absorbida biodisponibilitat

La lincomicina, és aïllada de soques de Streptomyces lincolnensis És un antibiòtic d’espectre reduït, i la seva acció és predominantment bactericida És actiu contra bacteroides A causa de la bona penetració en l’os és preferentment indicada en l’osteomielitis estafilocòccica

La seva estructura química és senzilla i molt polar Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 94°C, soluble en aigua actua inhibint la primera fase de la síntesi de la paret bacteriana i és activa contra bacteris grampositius i gramnegatius És administrada en forma de sal sòdica o càlcica, i per via oral Hom aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap de dues hores

Fou aïllat per ELHazen i els seus collaboradors el 1950 Es presenta en forma de pólvores microcristallines, d’un color groc clar, insolubles en els dissolvents orgànics habituals i solubles en l’alcohol metílic D’estructura poc definida, presenta un espectre d’absorció a l’ultraviolat característic d’un tetràedre conjugat És molt emprada en la teràpia d’una gran varietat d’infeccions fúngiques activa contra les colònies de Candida i Aspergillus , és inactiva contra els bacteris En medicina, la nistatina és administrada per via bucal, i és emprada també en pólvores en aplicacions tòpiques

Fou introduïda l’any 1976 i presenta activitat bactericida contra Pseudomonas aeruginosa és de dues a quatre vegades més activa que la gentamicina Administrada per via intramuscular, hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al voltant d’una hora

Químicament són constituïts per un anell lactònic monocíclic enllaçat a diferents sucres o aminosucres Són antibiòtics d’ampli espectre bacteriostàtic Emprats en medicina, són l’eritromicina, l’oleandomicina, l’espiramicina i la josamicina

En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…

Es presenta en forma de pólvores blanquinoses, amargues, higroscòpiques, molt solubles en aigua i alcohol de 96° Presenta un ampli espectre microbià, però no pot ésser emprada per via parenteral, puix que produeix trastorns renals, ni per via oral, perquè es destrueix en l’aparell digestiu Altrament, és molt emprada en aplicacions tòpiques sobre ferides, afeccions de la pell, ulls, etc

Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…

Químicament són constituïts per un o més aminosucres units per un enllaç glicosídic o una hexosa com és el cas de l’estreptidina o la 2-desoxistreptamina Llur acció bactericida és deguda al fet que actuen directament en la subunitat 30S del ribosoma del bacteri, inhibint la síntesi proteica Són mal absorbits pel tracte gastrointestinal i actius sobretot contra els gèrmens gramnegatius Aquests productes presenten ototoxicitat i nefrotoxicitat i són contraindicats en el primer trimestre de la gestació Els més importants són l’estreptomicina, la gentamicina, la tobramicina, la kanamicina, l’…