Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
antitussigen
Farmàcia
Agent que té la propietat de calmar la tos.
Els antitussígens emprats en medicina poden ésser derivats opiacis com la codeïna, la codetilina o el dextrometorfà, i derivats sintètics com l’oxolamina i el clofedanol
codeïna
Codeïna
©
Farmàcia
Alcaloide policíclic, del grup de la morfina, obtingut de l’opi, que en conté d’un 0,7 a un 2,5%, o per metilació de la morfina.
Té el punt de fusió entre 154-156ºC És emprada com a analgèsic i en el guariment de la tos el consum abusiu crea dependència
pota de gat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, dioica, de 5 a 25 cm d’alt, atofada, de fulles amb el revers blanc i densament tomentós, les basals espatulades i les caulinars lanceolades o linears, i de capítols blancs o rosats, aplegats en petits corimbes.
Es fa en pastures, rasos i roquissars de l’alta muntanya Els capítols són emprats en medicina popular contra la tos i certes malalties del fetge
aigua de llorer-cirer
Farmàcia
Química
Perfumeria
Aigua aromàtica destil·lada obtinguda de les fulles fresques del llorer reial.
Els seus principis actius són l’àcid cianhídric i l’aldehid benzoic És metzinosa i sol ésser emprada a petites dosis com a calmant de la tos
bromoform
Farmàcia
Química
Líquid obtingut per acció de l’hipobromit de sodi sobre l’acetona.
Bull a 151°C, amb una lleugera descomposició Bé que bastant tòxic, és emprat com a antiespasmòdic i sedant, sobretot per a calmar la tos ferina o catarro
xarop de saba de pi
Farmàcia
Preparat que hom feia a base de gemmes de pi per maceració alcohòlica (1:1), al qual afegia després deu vegades el seu pes d’aigua bullent i sucre.
Era emprat com a balsàmic per a combatre la tos i com a correctiu de les pocions pectorals També podia ésser fet amb aigua destillada de pi i sucre
polígala
polígala
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les poligalàcies, de fulles simples, enteres i alternes, de flors amb 5 sèpals i 3 pètals, de color blau, violat o blanc, disposades en raïm, i de fruits capsulars.
Solen fer-se en roquissars i pastures, sobretot a muntanya Algunes espècies han estat usades en medicina popular contra la tos i les bronquitis, a causa del contingut d’àcid poligàlic de les seves arrels, que és un esternutatori i un fluïdificant de les secrecions bronquials
bàlsam del Canadà
Botànica
Farmàcia
Oleoresina més pròxima a les trementines que no pas als bàlsams autèntics; hom l’extreu de l’Abies balsamea, un avet nord-americà.
És una substància d’un color groc pàllid, transparent, viscosa i soluble en la majoria dels dissolvents orgànics té un índex de refracció molt semblant del vidre, la qual cosa fa que sigui emprat per a facilitar l’observació de preparacions al microscopi i com a adhesiu per a muntar les lents dels instruments òptics És emprat en l’execució de les obres pintades a l’oli com a additiu retardador de l’assecatge per tal d’obtenir una pinzellada més fluida També és emprat en la manufactura de laques i com a aromatitzador de substàncies Té una certa eficàcia contra la tos
pectoral
Farmàcia
Dit de totes les preparacions farmacèutiques l’acció medicamentosa de les quals consisteix a augmentar o fluïdificar la secreció bronquial i facilitar-ne, per tant, l’expulsió per la tos (hom diu popularment que estoven la tos i que eviten la irritació)
.
toxoide
Biologia
Farmàcia
Toxina que per l’acció del formol i de la temperatura ha perdut les propietats tòxiques, tot conservant les propietats antigèniques, la qual cosa permet d’utilitzar-la per a la vacunació antitòxica (antidiftèrica, antitetànica, contra la tos ferina).