Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
menta
menta piperita
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta piperita o pebrera…
pírola
Botànica
Farmàcia
Gènere d’herbes glabres, de la família de les pirolàcies, rizomatoses, de fulles simples alternes, agrupades en rosetes basals laxes, de flors blanques, rosades o verdoses, agrupades en raïms terminals, i de fruits capsulars.
Són plantes dels boscs de coníferes de les terres boreals i de muntanya tenen propietats diürètiques, astringents i vulneràries
cròton
Cròton (Codiaeum variegatum)
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les euforbiàcies, de fulles lanceolades, flors petites, agrupades en raïms solitaris, i fruits capsulars dehiscents.
Nadiu de l’arxipèlag malai, d’Austràlia i d’altres illes de l’Oceania, hi és conreat per a l’obtenció de l' oli de cròton , àmpliament emprat antany com a revulsiu, vesicant i purgant dràstic
gelsemi
Botànica
Farmàcia
Liana perennifòlia, de la família de les loganiàcies, pròpia d’Amèrica del Nord, de fulles oposades, enteres i lanceolades i de flors petites agrupades en cimes axil·lars.
El seu rizoma, ric en gelsemina, és antineuràlgic
orenga
Orenga florida
lisebattrup (CC BY-NC)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de 30 a 90 cm d’alt, de fulles ovades oposades i de flors d’un violaci rosat agrupades en ramells.
Creix en vorades de bosc, matolls humits, etc Té qualitats tòniques i digestives Les fulles i les summitats florides són emprades com a condiment L’essència és de color groc i conté polifenols i terpenoids
ridorta
Botànica
Farmàcia
Liana de la família de les ranunculàcies, de 3 a 5 m de llargària, de fulles oposades i bipinnades, de flors blanques, oloroses, agrupades en panícules laxes, i de fruits en plurinúcula.
Es fa en garrigues, en bardisses i en màquies, al sud d’Europa Té propietats vesicants
gitam
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rutàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles compostes imparipinnades, de flors blanques o rosades, agrupades en raïms terminals, i de fruits quinquefol·liculars.
Creix en boscs d’alzina i de pi blanc, en garrigues i en matolls, a la terra baixa Té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores
sabonera
Sabonera
Stefan Laarmann (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 90 cm d’alçària, glabra, de fulles ovals o amplament lanceolades, de flors rosades, agrupades en cimes denses, i de fruits capsulars oblongs.
Creix en riberes, codolars de rius, llocs incultes humits, etc, a una gran part d’Europa A vegades és plantada com a planta ornamental Conté saponines i és succedània del sabó L’arrel té virtuts expectorants, colagogues i mundificants
roja
Botànica
Farmàcia
Química
Planta herbàcia vivaç, d’arrel gruixuda, de tiges arrapadisses de fins a 1 m, de fulles lanceolades i verticil·lades, de flors d’un groc verdós, agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits en baia negra.
Oriünda de l’Àsia occidental, és naturalitzada a la regió mediterrània, on era molt conreada com a planta tintòria L’arrel, anomenada alitzari, forneix un tint de color vermell o carmesí, que també és oficinal, amb virtuts diürètiques i anticatarrals Al s XVIII, Joan Pau Canals i Martí n'estengué i millorà el conreu i el divulgà en publicacions en català i castellà, puix que era una substància vital per a la fabricació d’indianes —ell n'era un dels principals fabricants— Carles III li ho recompensà amb el títol de baró de la Vall-roja
sanguinària blanca
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges ajagudes de 5 a 30 cm, molt ramificades, de fulles ovals i lanceolades, de flors inconspícues i bràctees argentines paleses, agrupades en glomèruls, i de fruits en núcula.
Creix en camins, erms, llocs pedregosos, etc, a l’Europa meridional És una herba medicinal de virtuts diürètiques i astringents