Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
mandràgora
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les solanàcies, d’arrel napiforme, molt gruixuda, sovint bífida i a vegades antropomorfa, de fulles simples, oblongues, en roseta basal, de flors campanulades i violades i de fruits en baia groga o ataronjada.
Comprèn dues espècies, Mofficinarum , de la Dalmàcia, i Mautumnalis , de la part sud-occidental de la península Ibèrica i d’altres contrades mediterrànies Les arrels, carnoses i fètides, tenen propietats narcòtiques i sedants similars a les de la belladona, i contenen un alcaloide, la mandragorina A causa de l’estranya forma de les arrels que a vegades evoquen figures humanes, la mandràgora ha estat molt emprada en l’ocultisme, especialment en la preparació de filtres, per raó dels poders afrodisíacs i guaridors de l’esterilitat que hom li ha atribuït
orpesa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alçada, pilosa, de fulles ovades, incises i rugoses, i de flors blanques, grosses, disposades en inflorescència paniculiforme.
Es fa en cardassars i vores de camps i camins, especialment a les muntanyes calcàries del País Valencià Les arrels tenen propietats vulneràries
sassafràs
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les lauràcies, de 15 a 30 m d’alt, de fulles ovades lobulades, de flors unisexuals groguenques i de fruits drupacis de color blau fosc.
És aborigen de l’Amèrica del Nord De l’escorça de les arrels és extreta una substància aromàtica molt important, i de la fusta, un oli essencial diaforètic
droga
Farmàcia
Cadascun dels principis actius presents en vegetals (alcaloide, oli essencial, saponina, substància purgant) o animals (castori, mesc, cantaridina), els quals, convenientment preparats i conservats, són emprats en terapèutica i experimentació.
En les plantes medicinals hom empra les parts de la planta més riques en substàncies actives arrels, flors, fulles, escorça Sovint aquestes drogues són emprades en forma de preparacions galèniques infusió, decuit, extracte, tintura
meconina
Farmàcia
Química
Lactona de l’àcid meconínic.
Fou aïllada de l’opi el 1832, i n'hi ha a les arrels d’algunes ranunculàcies, com Hydrastis canadensis Forma cristalls de tast amargant que es fonen entre 102°C i 103°C És soluble en els dissolvents orgànics
polígala
polígala
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les poligalàcies, de fulles simples, enteres i alternes, de flors amb 5 sèpals i 3 pètals, de color blau, violat o blanc, disposades en raïm, i de fruits capsulars.
Solen fer-se en roquissars i pastures, sobretot a muntanya Algunes espècies han estat usades en medicina popular contra la tos i les bronquitis, a causa del contingut d’àcid poligàlic de les seves arrels, que és un esternutatori i un fluïdificant de les secrecions bronquials
malví
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les malvàcies, que ateny fins a 2 m d’alt, coberta d’un toment gris; és de fulles ovatotriangulars i de flors de color rosa o d’un lila pàl·lid.
Es fa en terrenys humits, especialment en maresmes i salobrars Les arrels, les fulles i les flors són emprades en forma d’infusió i de maceracions, per llurs propietats emollients, bèquiques i antihemorroidals Amb la mescla del decuit i de la infusió hom prepara el xarop de malví
xicoira
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 40 a 150 cm d’alçada, d’arrel gruixuda, de fulles basals runcinades o sinuades i de fulles caulinars lanceolades o bracteïformes, de capítols liguliflors blaus, terminals o axil·lars, i de fruits en aqueni, amb un vil·là d’esquames.
Creix en vores de camins, terrenys incultes, etc, en una gran part d’Europa, però també és conreada Amb virtuts tòniques, aperitives i estomacals, les arrels, trossejades, torrades, moltes i tamisades, són emprades com a succedani del cafè són riques en inulina, els productes de descomposició de la qual produeixen l’aroma Les fulles són emprades en amanides
emètic
Farmàcia
Dit dels productes que provoquen el vòmit.
Els emètics locals actuen per la irritació gàstrica provocada per la ingestió oral, i aquesta irritació ocasiona fortes contraccions, que produeixen l’expulsió del contingut de l’estómac Hom ha emprat com a emètics productes vegetals, com les arrels de la polígala i de la ipecacuana, el principi actiu de la qual és l’emetina Un emètic central molt emprat per via parenteral és l'apomorfina
opopònac
Farmàcia
Oleoresina amargant extreta de les arrels d’Opopanax chironium, de la família de les umbel·líferes.
És emprat com a encens, com a perfum i, en medicina, com a antiespasmòdic