Resultats de la cerca

Els agents antibacterians són substàncies capaces d’inhibir el creixement dels bacteris o d’eliminar-los sense lesionar pràcticament l’animal infectat Es fan servir per al tractament d’infeccions produïdes per bacteris la seva acció bacteriostàtica o bactericida la realitzen interferint els mecanismes fisiològics bacterians, essent els mecanismes d’actuació la inhibició de la síntesi de la paret cellular, la lisi de la membrana cellular, la inhibició de la síntesi proteica i la inhibició de la síntesi dels àcids nucleics El seu ús tant pot ésser sistèmic com tòpic i…

És una substància polibàsica formada per dos sucres aminats units glicosídicament a la desoxistreptamina Hom l’empra en el tractament d’infeccions causades per bacteris gramnegatius Actua inhibint la síntesi proteica, i a altes concentracions pot ésser tòxic

Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren…

La seva molècula és formada per un macròlid anomenat oleandòlid, unit a dos sucres per un enllaç glicosídic, la desosamina i la l-oleandrosa Hom l’obté en forma de fosfat i com a triacetil És actiu contra bacteris grampositius, estafilococs, pneumococs i estreptococs, i també contra alguns bacteris gramnegatius i rickèttsies Hom l’empra com a additiu de pinsos per a aviram de carn a fi de millorar-ne el rendiment, però no és permesa per a les races d’ous

És emprat en aplicacions tòpiques, a causa de la seva acció bacteriostàtica sobre els bacteris grampositius

És utilitzat com a antisèptic, antihelmíntic, antifúngic i bactericida té acció selectiva davant bacteris grampositius i sobre la lignina

És emprada en forma de gluconat o acetat i és activa contra bacteris grampositius i gramnegatius És utilitzada sobretot en aplicació tòpica

Les quinolones actuen per tot l’organisme sobre bacteris gramnegatius, grampositius i anaerobis Els seus inconvenients són la manca d’activitat contra els estreptococs i l’aparició de resistències bacterianes

És una base amfòtera que forma sals amb els àcids la més coneguda és el clorhidrat de vancomicina És emprada contra els bacteris grampositius, especialment els estafilococs Per via oral no s’absorbeix, i és aplicada per via endovenosa

Els composts que actuen principalment contra els bacteris antibiòtic són els agents antiinfecciosos més utilitzats, però cal determinar amb cura llur dosi, la via d’administració i les característiques d’absorció i d’eliminació per tal d’evitar efectes tòxics