Resultats de la cerca

Farmacològicament hom la determina o bé calculant la concentració de la droga en els fluids corporals o bé determinant la magnitud de la resposta farmacològica, això és, la fracció de la dosi del fàrmac que és aprofitable per a l’organisme en condicions òptimes En el cas dels nutrients, val a dir que no sempre tota la quantitat d’una substància determinada, present en un aliment concret, és digerida i absorbida i, per tant, és útil per a l’organisme

Actua inhibint la síntesi de les hormones tiroidals, però no interfereix la captació de iode ni l’alliberament d’hormones ja formades i emmagatzemades a la glàndula Té una biodisponibilitat oral d’un 80% i és emprat en medicina per al tractament de l’hipertiroïdisme

Actua com a antagonista de la vitamina K, que és un cofactor necessari en la síntesi dels factors II, VII, IX i X de la coagulació La seva biodisponibilitat oral és del 100% i hom l’empra en forma de sal sòdica com a anticoagulant

Actua com a antagonista dels receptors α-adrenèrgics dels centres vasomotors amb efectes sobre el sistema nerviós central La seva biodisponibilitat oral és d’un 65-95% i aconsegueix el màxim nivell plasmàtic entre dues i quatre hores És emprada en medicina com a antihipertensor

Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 330°-331°C Pot ésser administrat per via oral o intravenosa essent la biodisponibilitat oral del 100% Produeix vasodilatació per acció directa sobre la musculatura llisa vascular Hom l’administra en les urgències hipertensives, en la hipertensió refractària i en la hipoglucèmia crònica

Fou aïllat i purificat per Gold l’any 1956 És insoluble en aigua i inestable a 37°C És emprada en la teràpia d’infeccions fúngiques que produeixen micosis sistèmiques, excepte Candida tropicalis i algunes soques d' Aspergillus , i no és activa contra bacteris, protozous o virus Administrada per via oral és molt absorbida biodisponibilitat

La seva acció bacteriostàtica és deguda a la inhibició de la síntesi proteica del bacteri La seva biodisponibilitat oral és d’un 90-100% i hom n'obté el màxim nivell plasmàtic al cap d’una hora El seu ús ha d’ésser rar, ja que juntament amb la lincomicina són de segona elecció en infeccions anaeròbiques poc freqüents i per estafilococs

Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…