Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…
fungicida
Farmàcia
Agronomia
Dit de qualsevol compost sintètic o biosintètic emprat per a combatre les infeccions fúngiques en els animals i les plantes.
Entre els fàrmacs emprats per al guariment de malalties micòtiques en l’home, hi ha la nistatina, l’amfotericina, la griseofulvina, el clotrimazol, l’econazol i el miconazol En agricultura, el sofre i les sals de coure són dos dels antifúngics més coneguts i emprats, el darrer en la forma de brou bordelès els brous sulfocàlcics són emprats en el tractament de l’oïdi o mal blanc dels fruiters i la vinya