Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
farmacodinàmica
Farmàcia
Branca de la farmacologia que estudia els mecanismes d’acció de les drogues, la intensitat d’aquesta acció i la seva dinàmica.
Juntament amb la farmacologia descriptiva i quantitativa, la farmacodinàmica constitueix la fase de l’estudi analític del mecanisme d’acció de les drogues Aquesta anàlisi ha d’ésser fisiològica, farmacofisiològica, física i bioquímica, per tal de poder conèixer l’acció de les drogues sobre els teixits, els òrgans, els aparells i els sistemes circulatori, respiratori, nerviós, i ha d’atènyer el nivell del funcionament cellular farmacodinàmica cellular o d’una part de la cèllula, és a dir, molecular farmacodinàmica molecular
espècie
Farmàcia
Grup de drogues que tenen propietats semblants.
El nom és aplicat també a un grup d’individus vegetals, animals i àdhuc químics que tenen unes certes propietats comunes
metadona
Farmàcia
Potent analgèsic d’estructura semblant a la de la morfina, amb una acció analgèsica tres vegades més potent que aquesta, però sense que produeixi tant mareig ni tanta depressió.
És emprada en el tractament dels addictes a les drogues
Nicolas Lémery
Farmàcia
Farmacèutic francès.
Classificà i descriví les drogues conegudes al seu temps És autor de Cours de chimie 1675 i de Pharmacopée universelle 1697
psicofarmacologia
Farmàcia
Psicologia
Estudi de l’efecte dels psicofàrmacs.
Aquest estudi comprèn els efectes dels estimulants i sedants, alcohol, drogues allucinògenes, la bioquímica dels desordres mentals, les influències hormonals a la conducta, les reaccions paradoxals, etc
broncodilatador
Farmàcia
Nom genèric dels agents capaços de relaxar les fibres llises de la musculatura bronquial.
Les drogues broncodilatadores més emprades en medicina són els estimulants adrenèrgics β 2 tals com la terbutalina i el salbutamol, i els derivats xantínics com la teofillina i l’aminofillina
Pierre Joseph Pelletier
Farmàcia
Farmacòleg francès.
Juntament amb JCaventou estudià i donà nom a la clorofilla i descobrí els principis actius de diverses drogues clàssiques, com ara l’emetina 1817, l’estricnina 1818 i la quinina 1823
droga
Farmàcia
Cadascun dels principis actius presents en vegetals (alcaloide, oli essencial, saponina, substància purgant) o animals (castori, mesc, cantaridina), els quals, convenientment preparats i conservats, són emprats en terapèutica i experimentació.
En les plantes medicinals hom empra les parts de la planta més riques en substàncies actives arrels, flors, fulles, escorça Sovint aquestes drogues són emprades en forma de preparacions galèniques infusió, decuit, extracte, tintura
antigotós
Farmàcia
Substància emprada en el tractament de gota.
Actuen com a antigotosos les drogues uricosúriques, que augmenten l’excreció de l’àcid úric, l’allopurinol, que inhibeix els últims passos en la biosíntesi de l’àcid úric, i la colquicina, que disminueix la fagocitosi dels cristalls d’urats
hipotensor
Farmàcia
Nom genèric dels agents que provoquen una disminució de la pressió arterial.
Són emprats en els processos amb pressió arterial alta i són també anomenats drogues antihipertensives Pertanyen a diferents grups terapèutics els més emprats en medicina són els blocadors α i β-adrenèrgics, els vasodilatadors, els diürètics, les substàncies que interfereixen el sistema renina-angiotensina, i els inhibidors enzimàtics