Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
escopolamina
Farmàcia
Alcaloide extret de l’herba queixalera i d’altres solanàcies.
En la seva estructura conté l’anell del tropà Té una acció parasimpaticolítica, juntament amb un intens efecte inhibidor central, per la qual cosa hom l’empra com a sedant en els casos de malalts mentals Sovint produeix obnubilació, apatia i amnèsia retrògrada
antiespasmòdic
Farmàcia
Substància que combat els espasmes i les contraccions.
El metilbromur d’homatropina, el butilbromur d’escopolamina, la papaverina i l’alverina són els antiespasmòdics més importants
anticolinèrgic
Farmàcia
Nom genèric dels agents que actuen com a antagonistes competitius de l’acetilcolina a nivell dels receptors muscarínics.
Tenen aquesta acció els composts naturals alcaloides derivats de la belladona, com l’atropina, i l’escopolamina i els composts de síntesi com la propantelina i l’isopropamida
atropínic
Farmàcia
Qualsevol dels fàrmacs d’acció parasimpaticolítica semblant a la de l’atropina.
Entre els més importants cal esmentar la hiosciamina, la hioscina, l’escopolamina, l’homatropina i el metilbromur d’homatropina Sols o combinats amb d’altres substàncies formen part de moltes especialitats farmacèutiques hipnòtiques, espasmolítiques, anestèsiques, etc
jusquiam
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les solanàcies, de fulles simples alternes, de flors infundibuliformes quinquelobulades i de fruits capsulars inclosos en el calze acrescent.
Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en farmàcia casolana…
belladona
belladona
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de fulles ovades acuminades, inserides de dues en dues, una de grossa i una de petita, sobre la tija, la qual és robusta, d’uns 100-150 cm d’alçada, arrel cilíndrica, carnosa i profunda, flors campanulades, tubuloses, d’un color bru purpuri, i fruits en baia, de la mida d’una cirera, negres i lluents, molt metzinosos.
Les belladones creixen a les tallades i a les clarianes dels boscs humits de fulla caduca Són pròpies de l’Europa mitjana, però també n'hi ha al Pirineu i, molt rarament, a les muntanyes prelitorals catalanes arriben fins a l’Àsia occidental Prefereixen els terrenys calcaris Són conreades extensament a Europa, als EUA i l’Índia Contenen diversos alcaloides, sobretot la hiosciamina i l’atropina, i petites quantitats d’apotropina, escopolamina, etc, que actuen sobre el sistema nerviós vegetatiu paralitzant-ne l’activitat és coneguda la seva espectacular acció dilatadora de la pupilla i…