Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
salurètic
Farmàcia
Dit de la substància que facilita l’excreció renal del clorur sòdic (diürètic).
Hom els classifica en salurètics majors , que provoquen una excreció important de sodi mercurials, tiazides, derivats dels àcids antranílic i fenoxiacètic, i salurètics menors , com els inhibidors de l’anhidrasa carbònica, acidificants, xantines, osmòtics i antagonistes hormonals
antigotós
Farmàcia
Substància emprada en el tractament de gota.
Actuen com a antigotosos les drogues uricosúriques, que augmenten l’excreció de l’àcid úric, l’allopurinol, que inhibeix els últims passos en la biosíntesi de l’àcid úric, i la colquicina, que disminueix la fagocitosi dels cristalls d’urats
sulfametoxipiridazina
Farmàcia
Sulfamida de lenta excreció i ràpida absorció.
El derivat acetilat, insípid, és emprat en pediatria
triamterè
Farmàcia
Química
Derivat pteridínic que es presenta en forma de cristalls de color groc, que es fonen a 316°C.
Administrat per via oral, és absorbit amb rapidesa i presenta un màxim d’acció al cap de 4-6 hores, i una durada superior a 12 hores És un diürètic d’acció a nivell del túbul distal que actua disminuint la permeabilitat de la membrana al sodi sense augmentar l’excreció del potassi
procaïna

fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Anestèsic local sintètic introduït el 1906 per Einhorn.
És un sòlid cristallí blanc que es fon a 60°C És sensible a la llum i a l’aire És soluble en alcohol i insoluble en l’aigua Forma un hidroclorur soluble en l’aigua i que es fon a 153-156°C Pot ésser obtingut, entre altres mètodes, per transesterificació del p -aminobenzoat de metil amb el 2- N , N -dietilaminoetanol La procaïna ha estat emprada com a anestèsic, com a retardant de l’excreció de la penicillina i en geriatria gerovital Presenta molt poca toxicitat i és coneguda comercialment com a novocaïna
farmacocinètica
Farmàcia
Branca de la farmacologia.
Estudia les vies d’introducció del fàrmac dins l’organisme digestiva, parenteral, el seu repartiment en el medi interior sang, limfa i la seva distribució en els òrgans, com també l’acció de certs processos vitals bioquímics, enzimàtics sobre la molècula del fàrmac i sobre els metabòlits resultants i llurs vies d’excreció intestinal, salival, renal, etc Per tal de poder seguir la trajectòria de les molècules d’una droga dins l’organisme hom procedeix a marcar un de llurs àtoms, la qual cosa constitueix el camp d’estudi de la farmacoquímica isotòpica
sulfadimetoxina
Farmàcia
Sulfamida d’excreció lenta que hom administra a una dosi única diària, la primera dosi doble respecte a les següents.
uricosúric
Farmàcia
Agent que provoca un augment de l’excreció renal d’àcid úric en disminuir la reabsorció d’aquest en el túbul proximal.
Entre els més emprats hi ha el probenecid, la benziodarona, la sulfinpirazona i la benzobromarona