Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pera de goma
Pera de goma
Farmàcia
Aparell auxiliar de cura, format per una esfera de goma, buida, allargada per un pol (d’on li ve el nom de pera) on hi ha un forat o conducte en el qual hom insereix un tub o cànula de plàstic rígid.
En les petites, la cànula sol ésser del mateix cautxú N’hi ha de moltes mides i aplicacions petites per a nas i orelles, mitjanes per a rentar ferides i més grosses per a l’aplicació d’ènemes rectals o rentatges vaginals Cal rentar-les curosament i esterilitzar-les al vapor abans d’emprar-les en ferides obertes o mucoses
pólvores
Farmàcia
Forma farmacèutica obtinguda per divisió repetida de drogues o productes químics, sòlids i secs fins a arribar a partícules de petites dimensions, variables, però homogènies.
Per a la classificació hom empra els tamisos Segons la mida hom les classifica d’acord amb el número del tamís més fi pel qual passen sense deixar-hi cap residu apreciable Quan la mida de les partícules més grosses és inferior a 20 μ hom diu que les pólvores són micronitzades Per a l’obtenció mecànica de pólvores són emprats els morters a mà o els molins o micronitzadors També poden ésser obtingudes per sublimació, precipitació i deshidratació
micronització
Farmàcia
Tecnologia
Acció i efecte de micronitzar.
La micronització és efectuada mitjançant un fort corrent d’aire a pressió que fa que les partícules xoquin entre elles i amb uns deflectors, la qual cosa produeix el trencament d’aquestes partícules Per la força centrífuga se separen les partícules més fines, que van cap al centre, per on surten a mesura que es van produint, mentre que les més grosses resten a la perifèria i entren novament en el cicle Les partícules de pólvores micronitzades fan menys de 50 μm de diàmetre
tarró
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 30 a 70 cm d’alçada, olorosa, pubescent, de fulles peciolades, ovades i crenades, i de flors blaves, grosses, disposades en verticil·lastres.
Creix en prats, a una gran part d’Europa Té propietats vulneràries
orpesa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alçada, pilosa, de fulles ovades, incises i rugoses, i de flors blanques, grosses, disposades en inflorescència paniculiforme.
Es fa en cardassars i vores de camps i camins, especialment a les muntanyes calcàries del País Valencià Les arrels tenen propietats vulneràries
sàlvia
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 30 a 60 cm d’alçada, aromàtica, de fulles oblongues o lanceolades, oposades i peciolades, i de flors generalment d’un blau violat, grosses i de corol·la bilabiada, disposades en verticil·lastres.
Creix en brolles, en algunes zones àrides de l’Europa meridional Té molta fama com a planta medicinal, i és emprada contra les suors febrils, per a disminuir la glucèmia, com a regulador menstrual, etc
magraner
Branques de magraner
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Petit arbre, de la família de les punicàcies, que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, de flors vermelles, grosses i vistoses, i de fruits (les magranes) en balàustia, comestibles.
És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga
repalassa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 60 a 130 cm d’alt, de fulles grosses, amplament ovades i cordades a la base, i de capítols ovoides, amb un involucre de bràctees imbricades, rígides i uncinades, reunits en inflorescències racemoses laxes.
Es fa en vorades de camins, en llocs herbosos, al costat de parets, etc, a tot Europa L’arrel és oficinal, amb virtuts depuratives
ricí
Llavors de ricí
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Arbust de la família de les euforbiàcies, de fins a 4 m d’alt, de fulles grosses, alternes i palmatipartides, de flors unisexuals agrupades en panícula, les femenines a la part superior i les masculines a la inferior, i de fruits secs dehiscents, grossos i puats.
Oriünd de l’Àfrica tropical, s’ha naturalitzat als països mediterranis És conreat per les llavors, que forneixen l’ oli de ricí , de propietats purgants Ricí Detall d’una fulla i d’una inflorescència © Fototecacat
sarriassa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, glabra, de rabassa tuberosa, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles hastades, verdes amb taques blanquinoses, grosses i llargament peciolades, d’inflorescències pseudàntiques en espàdix, amb l’eix groc i amb l’espata blanquinosa, i de fruits bacciformes vermells, metzinosos.
Habita boscs de ribera i fondalades humides, a l’Europa occidental i meridional A vegades és conreada en jardins El tubercle ha estat emprat en farmàcia homeopàtica com a expectorant i purgant