Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
herba medicinal
Paradeta d’herbes medicinals a Madhya Pashchimanchal, Nepal
Bioversity International (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Farmàcia
Planta emprada en medicina popular, sobretot en forma d’infusió o de decuit, amb finalitats terapèutiques (fitoteràpia).
polipodi
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les polipodiàcies, rizomatosa, de fulles de 10 a 40 cm de llarg, pinnatipartides, amb sorus orbiculars, arrenglerats a cada banda del nervi medial de les pinnes.
Creix en roques, en parets i en troncs d’arbre, a quasi tot Europa El rizoma té virtuts laxants i colagogues
tanarida
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 130 cm d’alçària, aromàtica, de fulles pinnatisectes amb els segments dentats i de capítols grocs i sense lígules, agrupats en corimbes.
Es fa en codolars fluvials, en regalls de camins i en paratges humits, a les contrades pirinenques i en una gran part d’Europa Els capítols tenen virtuts antihelmíntiques
pericó vermell
Pericó
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal, de la família de les gencianàcies, de 10 a 60 cm d’alçària, de fulles ovades o el·líptiques, les inferiors disposades en roseta, i de flors purpúries, arranjades en cimes corimbiformes.
Es fa en llocs herbosos En medicina casolana, és usada com a tònic amarg, antidiabètic i febrífug
sabonera
Sabonera
Stefan Laarmann (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 90 cm d’alçària, glabra, de fulles ovals o amplament lanceolades, de flors rosades, agrupades en cimes denses, i de fruits capsulars oblongs.
Creix en riberes, codolars de rius, llocs incultes humits, etc, a una gran part d’Europa A vegades és plantada com a planta ornamental Conté saponines i és succedània del sabó L’arrel té virtuts expectorants, colagogues i mundificants
menta
menta piperita
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta piperita o pebrera…
herniària
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cariofil·làcies, de fulles el·líptiques i de flors menudes i verdoses, reunides en glomèruls.
Es fa en sòls arenosos, a tot Europa Té propietats diürètiques i litrotríptiques
roja
Botànica
Farmàcia
Química
Planta herbàcia vivaç, d’arrel gruixuda, de tiges arrapadisses de fins a 1 m, de fulles lanceolades i verticil·lades, de flors d’un groc verdós, agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits en baia negra.
Oriünda de l’Àsia occidental, és naturalitzada a la regió mediterrània, on era molt conreada com a planta tintòria L’arrel, anomenada alitzari, forneix un tint de color vermell o carmesí, que també és oficinal, amb virtuts diürètiques i anticatarrals Al s XVIII, Joan Pau Canals i Martí n'estengué i millorà el conreu i el divulgà en publicacions en català i castellà, puix que era una substància vital per a la fabricació d’indianes —ell n'era un dels principals fabricants— Carles III li ho recompensà amb el títol de baró de la Vall-roja
poliol
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles ovals i de flors rosades o liles, reunides en verticil·lastres densos.
Creix en vores de torrents i en paratges humits, a una gran part d’Europa Té nombroses virtuts remeieres és tònica estomacal, digestiva, carminativa, emmenagoga, antiinflamatòria, antihelmíntica i repellent de puces
melissa
Melissa
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, anomenada correntment tarongina, amb una forta aroma de llimona, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles oposades, ovades i encreuades, i de flors blanquinoses o rosades, disposades en verticil·lastres pauciflors.
Es fa en llocs ombrívols És remeiera, les seves fulles, aromàtiques, s’usen en infusió i tenen virtuts estimulants i antiespasmòdiques També es fa servir el seu extret alcohòlic