Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
poniol
Fulles de poniol assecades per a preparar infusions
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 30 a 60 cm d’alçària, aromàtica, de fulles ovades petites i de flors blanquinoses, arranjades en verticil·lastres.
Es fa en roquissars calcaris, al País Valencià, al Principat i en algunes altres contrades mediterrànies En medicina popular és molt apreciada com a estomacal i digestiva
hisop
Hisop
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne o sufruticosa, de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles oblongues i de flors blaves o violades.
Es fa en terrenys àrids i pedregosos, especialment a les muntanyes mediterrànies calcàries Té virtuts antiinflamatòries, expectorants, etc era considerada gairebé com una panacea
marduix
marduix
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles ovals oposades i de flors blanques o rosades, reunides en glomèruls.
Procedeix del Pròxim Orient, i és conreada com a planta decorativa i medicinal Gaudeix de propietats estomacals, carminatives, tòniques, sedants, antiespasmòdiques, sudorífiques i antireumàtiques
farigola
Farigola
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 10 a 30 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles linears petites i de flors de blanquinoses a purpúries, en inflorescències capituliformes.
Creix en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental És una planta remeiera per excellència, amb propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, tòniques, etc, i forneix una essència rica en timol També és molt emprada en molts plats de la cuina mediterrània
orenga
Orenga florida
lisebattrup (CC BY-NC)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de 30 a 90 cm d’alt, de fulles ovades oposades i de flors d’un violaci rosat agrupades en ramells.
Creix en vorades de bosc, matolls humits, etc Té qualitats tòniques i digestives Les fulles i les summitats florides són emprades com a condiment L’essència és de color groc i conté polifenols i terpenoids
poliol
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles ovals i de flors rosades o liles, reunides en verticil·lastres densos.
Creix en vores de torrents i en paratges humits, a una gran part d’Europa Té nombroses virtuts remeieres és tònica estomacal, digestiva, carminativa, emmenagoga, antiinflamatòria, antihelmíntica i repellent de puces
tarró
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 30 a 70 cm d’alçada, olorosa, pubescent, de fulles peciolades, ovades i crenades, i de flors blaves, grosses, disposades en verticil·lastres.
Creix en prats, a una gran part d’Europa Té propietats vulneràries
orpesa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alçada, pilosa, de fulles ovades, incises i rugoses, i de flors blanques, grosses, disposades en inflorescència paniculiforme.
Es fa en cardassars i vores de camps i camins, especialment a les muntanyes calcàries del País Valencià Les arrels tenen propietats vulneràries
tàrrec
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles oblongues, pinnatífides i piloses, i de flors de color blau o blau violaci, arranjades en verticil·lastres.
Creix en erms, vores de camins, talussos, etc, a la regió mediterrània i a l’Europa occidental En medicina popular serveix per a guarir ferides i per a aclarir la vista
menta
menta piperita
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta piperita o pebrera…