Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
grams negres
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia enfiladissa i estolonífera, de la família de les rosàcies, de fulles palmades amb cinc folíols fistonats i de flors grogues.
Abunda en vores de recs, camins i llocs herbolosos Té propietats astringents
gram
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant, de tiges prostrades o ascendents de 20 a 30 cm, de fulles planes, estretes i acuminades, amb la lígula pelosa, i de panícula digitada de 4 a 7 espigues linears.
És una herba comuna de camins, camps i llocs trepitjats Té propietats diürètiques
xenixell
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles pinnatífides o pinnatipartides, de capítols grocs amb les flors totes tubulars, i de fruits en aqueni proveït de vil·là.
Creix en camps i en llocs ruderals, a tot Europa És emprada com a emmenagog
pericó vermell
Pericó
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal, de la família de les gencianàcies, de 10 a 60 cm d’alçària, de fulles ovades o el·líptiques, les inferiors disposades en roseta, i de flors purpúries, arranjades en cimes corimbiformes.
Es fa en llocs herbosos En medicina casolana, és usada com a tònic amarg, antidiabètic i febrífug
serverola
Flor de serverola
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes, amb folíols grans, ovals i serrats, i amb folíols petits intercalats, d’estípules amplexicaules, de flors grogues, reunides en raïms llargs, i de fruits aqueniformes, turbinats i coronats per un anell de cerres.
Es fa en llocs herbosos i humits, a quasi tot Europa És oficinal, amb virtuts astringents i vulneràries
sanguinària blanca
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges ajagudes de 5 a 30 cm, molt ramificades, de fulles ovals i lanceolades, de flors inconspícues i bràctees argentines paleses, agrupades en glomèruls, i de fruits en núcula.
Creix en camins, erms, llocs pedregosos, etc, a l’Europa meridional És una herba medicinal de virtuts diürètiques i astringents
repalassa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 60 a 130 cm d’alt, de fulles grosses, amplament ovades i cordades a la base, i de capítols ovoides, amb un involucre de bràctees imbricades, rígides i uncinades, reunits en inflorescències racemoses laxes.
Es fa en vorades de camins, en llocs herbosos, al costat de parets, etc, a tot Europa L’arrel és oficinal, amb virtuts depuratives
pulmonària
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les boraginàcies, rizomatoses, pubescents, de fulles lanceolades, sovint marbrades de blanc; de flors vermelles, blaves o violades, en forma d’embut, arranjades en cimes, i de fruits nuculars.
Es fan en boscs i llocs humits És emprada en medicina popular com a emollient, en forma d’infusió, per a tractar algunes afeccions lleus del sistema respiratori
ulmària
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 50 a 150 cm d’alt, de fulles imparipinnades, blanquinoses i tomentoses al revers, de flors blanques, disposades en corimbes, i de fruits composts d’aquenis entortolligats.
Es fa en herbassars i prats dels llocs humits, a l’Europa no mediterrània En medicina popular és emprada com a diürètic i contra la hidropesia i les artritis
melissa
Melissa
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, anomenada correntment tarongina, amb una forta aroma de llimona, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles oposades, ovades i encreuades, i de flors blanquinoses o rosades, disposades en verticil·lastres pauciflors.
Es fa en llocs ombrívols És remeiera, les seves fulles, aromàtiques, s’usen en infusió i tenen virtuts estimulants i antiespasmòdiques També es fa servir el seu extret alcohòlic