Resultats de la cerca

És molt ben tolerat Hom l’empra en els mateixos casos i amb les mateixes dosis que la sulfanilamida

És una substància que es presenta en forma de pólvores groguenques, inodora i sensible a la llum És soluble en cloroform, però insoluble en l’aigua Té les mateixes aplicacions que la reserpina

En general, aquestes preparacions són líquides, però també poden ésser sòlides o semisòlides pomades oftàlmiques, i molt delicades llur elaboració exigeix les mateixes precaucions que els injectables han d’ésser estèrils i exemptes de partícules sòlides A més, i per a evitar la coïssor, han d’ésser neutres i isotòniques amb les llàgrimes Quan es tracta de pomades, que contenen productes sòlids en suspensió, les partícules han de tenir una mida inferior als 25 μm

Es presenta com a dihidrat o tetrahidrat en forma de pólvores amargants, cristallitzades en petites agulles, de tast molt amarg És soluble en els solvents orgànics Té el punt de fusió a 178ºC És emprada com a desnaturalitzant d’alcohols i olis, i en forma d’hidroclorur o de nitrat en medicina, amb les mateixes indicacions que l’estricnina, tot i que sembla que hom li ha descobert clares propietats carcinògenes en anàlisi química té utilitat per a separar mescles racèmiques

És emprada en forma de clorhidrat

Cristallitza en forma de llargs prismes ortoròmbics de gust amargant que es fonen entre 114 i 116°C i se sublima a l’alt buit entre 93 i 110°C Es troba en la belladona, en l’estramoni i en d’altres solanàcies És extreta d’aquestes plantes per racemització parcial de la forma levogira de la hiosciamina en tractar-la amb àlcalis diluïts, o amb una solució de cloroform calent hom l’obté també per via sintètica És emprada com a antídot dels trilons gasos tòxics emprats amb fins bèllics En farmàcia, generalment hom n'empra les sals solubles, especialment el sulfat neutre, les quals tenen les…

Originàriament la farmàcia no era de fet una ciència independent, sinó que formava part dels coneixements mèdics, car era el metge qui preparava els medicaments Els descobriments en el camp de la química i, especialment, en el de la botànica influïren en l’evolució de la farmàcia Els primers texts que hom en coneix són els egipcis, que es limiten a donar la manera d’obtenir certs preparats amb poder de guarir posteriorment foren els grecs els qui n'escriviren obres, que tingueren vigència durant molts segles A l’època medieval el món islàmic donà un nou impuls a la ciència farmacèutica, que s…