Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
pólvores
Farmàcia
Forma farmacèutica obtinguda per divisió repetida de drogues o productes químics, sòlids i secs fins a arribar a partícules de petites dimensions, variables, però homogènies.
Per a la classificació hom empra els tamisos Segons la mida hom les classifica d’acord amb el número del tamís més fi pel qual passen sense deixar-hi cap residu apreciable Quan la mida de les partícules més grosses és inferior a 20 μ hom diu que les pólvores són micronitzades Per a l’obtenció mecànica de pólvores són emprats els morters a mà o els molins o micronitzadors També poden ésser obtingudes per sublimació, precipitació i deshidratació
col·liri
Farmàcia
Preparació farmacèutica (aquosa o oliosa) destinada a ésser aplicada a la conjuntiva ocular.
En general, aquestes preparacions són líquides, però també poden ésser sòlides o semisòlides pomades oftàlmiques, i molt delicades llur elaboració exigeix les mateixes precaucions que els injectables han d’ésser estèrils i exemptes de partícules sòlides A més, i per a evitar la coïssor, han d’ésser neutres i isotòniques amb les llàgrimes Quan es tracta de pomades, que contenen productes sòlids en suspensió, les partícules han de tenir una mida inferior als 25 μm
ampul·la
Farmàcia
Recipient de vidre bufat, de forma i de mida diverses, destinat a contenir una dosi individual de medicament injectable.
Poden ésser de dues puntes o d’una, i amb el fons pla o còncau, segons que el líquid sigui aquós o oliós La seva capacitat ha d’ésser més gran que la dosi a contenir, per tal que el líquid que hi resta no disminueixi la dosi El vidre no ha d’ésser alterable per l’acció dels medicaments ni per l’esterilització
belladona
belladona
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de fulles ovades acuminades, inserides de dues en dues, una de grossa i una de petita, sobre la tija, la qual és robusta, d’uns 100-150 cm d’alçada, arrel cilíndrica, carnosa i profunda, flors campanulades, tubuloses, d’un color bru purpuri, i fruits en baia, de la mida d’una cirera, negres i lluents, molt metzinosos.
Les belladones creixen a les tallades i a les clarianes dels boscs humits de fulla caduca Són pròpies de l’Europa mitjana, però també n'hi ha al Pirineu i, molt rarament, a les muntanyes prelitorals catalanes arriben fins a l’Àsia occidental Prefereixen els terrenys calcaris Són conreades extensament a Europa, als EUA i l’Índia Contenen diversos alcaloides, sobretot la hiosciamina i l’atropina, i petites quantitats d’apotropina, escopolamina, etc, que actuen sobre el sistema nerviós vegetatiu paralitzant-ne l’activitat és coneguda la seva espectacular acció dilatadora de la pupilla i…
antibiòtic
Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…