Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
òvul
Farmàcia
Preparat farmacèutic en forma d’ou, d’aplicació vaginal, de 2 a 4 cm de diàmetre, compost generalment d’un excipient de gelatina i glicerina, que forma una massa tova que conté el medicament.
Els òvuls tenen una acció antisèptica, antipruriginosa i antiinflamatòria sobre la mucosa vaginal
privina
Farmàcia
Nom enregistrat d’una substància constituïda per unes pólvores blanques, amargues, solubles en l’aigua i alcohol i insolubles en èter i benzè.
És un simpaticomimètic adrenèrgic i un vasoconstrictor És emprat contra la congestió de la mucosa nasal
demulcent
Farmàcia
Producte que, en solució, actua (de forma purament mecànica) com a protector dels teixits irritats.
Solen ésser gomes o mucílags de pes molecular elevat Són aplicats directament sobre la pell o, també, en forma de beguda perquè actuïn sobre la mucosa gàstrica
antiinflamatori no esteroidal
Farmàcia
Medicina
Grup de medicaments amb acció antiinflamatòria, analgèsica i antipirètica, del qual l’aspirina és el component més genuí.
La seva potència antiinflamatòria és menor que la de les hormones esteroidals, però no tenen els efectes de les altres accions hormonals Tanmateix, ambdós tipus de medecines comparteixen l’acció lesiva sobre la mucosa gàstrica, més o menys greu segons la idiosincràsia individual i la dosificació, juntament amb afeccions renals, neurològiques, hepàtiques, allèrgiques etc
fluconazole
Farmàcia
Antifúngic triazòlic.
Presenta una gran disponibilitat oral no influïda pels aliments i també es pot administrar per via parenteral És el fàrmac d’elecció en el tractament de la candidiasi esofàgica i en la candidiasi vaginal resistent a altres antifúngics en dones no embarassades Està indicat en les candidiasis que afectin qualsevol mucosa i en la criptococcosi, inclosa la meníngia, i en general en qualsevol micosi El seu ús està aprovat en la prevenció de la criptococcosi en pacients amb la sida, i de la candidiasi en pacients sotmesos a tractament immunosupressor Els efectes secundaris poden…
antihistamínic
Farmàcia
Fàrmac que posseeix una activitat antagonista a la de la histamina i, per tant, protectora contra el xoc anafilàctic.
Els antihistamínics H 1 , en blocar els receptors H 1 de la histamina, tenen efecte antiallèrgic, i per tant són útils en fenòmens com la urticària, rinitis allèrgiques, anafilaxi i asma Alguns components del grup són depressors del sistema nerviós central i poden provocar somnolència i sedació Els antihistamínics H 2 bloquen els receptors H 2 de la histamina i provoquen una disminució de la producció d’àcid a la mucosa gàstrica, i per tant són útils en el tractament de les úlceres pèptiques Els antihistamínics són indicats en l’allèrgia, el mareig, la grip i el catarro, i alguns…
analgèsic
Farmàcia
Medicament que suprimeix el dolor.
Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic, acetilsalicilat de lisina, aloxiprina,…
expectorant
Farmàcia
Dit de cadascuna de les substàncies medicamentoses que provoquen un augment de l’expectoració per liqüefacció de la secreció bronquial (secretolítics) o per estimulació dels fenòmens de transport de la mucosa bronquial (secretomotòrics).
d’ús intern
Farmàcia
Dit dels medicaments que hom introdueix a l’interior del cos, generalment per la boca —via oral—, per tal de fer-los passar a la sang (efecte sistèmic); en alguns casos hom intenta una acció local sobre la mucosa gàstrica o intestinal.
vitamina
Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…