Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
menta
menta piperita
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta…
malva major
Malva major
© Fototeca.cat
Farmàcia
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les malvàcies, d’aproximadament 1 m d’alçària, de fulles palmatilobulades i creuades i de flors purpúries o rosades.
Creix en ermots, vores de camins, proximitats de corrals, etc Té virtuts bèquiques i emollients
marduix
marduix
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles ovals oposades i de flors blanques o rosades, reunides en glomèruls.
Procedeix del Pròxim Orient, i és conreada com a planta decorativa i medicinal Gaudeix de propietats estomacals, carminatives, tòniques, sedants, antiespasmòdiques, sudorífiques i antireumàtiques
lletimó
Lletimó
Jrg Hempel (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rutàcies, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors blanques o rosades, arraïmades, i de fruits capsulars.
Es troba en matolls o boscs clars, a la Garrotxa, la Selva, les muntanyes de Prades, etc, bé que escassament Té propietats emmenagogues i abortives, i també antiespasmòdiques i tòniques estomacals
meu
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, aromàtica, de 10 a 60 cm d’alçària, de fulles molt dividides i de flors blanques o rosades, disposades en umbel·les.
Creix en prats humits dels Pirineus L’arrel és estomacal, carminativa, diürètica i emmenagoga
poliol
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles ovals i de flors rosades o liles, reunides en verticil·lastres densos.
Creix en vores de torrents i en paratges humits, a una gran part d’Europa Té nombroses virtuts remeieres és tònica estomacal, digestiva, carminativa, emmenagoga, antiinflamatòria, antihelmíntica i repellent de puces
gitam
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rutàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles compostes imparipinnades, de flors blanques o rosades, agrupades en raïms terminals, i de fruits quinquefol·liculars.
Creix en boscs d’alzina i de pi blanc, en garrigues i en matolls, a la terra baixa Té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores
gracíola
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles oposades, sèssils i estretament linears, de flors axil·lars, blanquinoses o rosades, i de fruits capsulars.
Creix en aiguamolls, en prats humits i en vores de corrents d’aigua, sobretot a la Selva i a l’Empordà Té propietats vomitives, purgants, vermífuges i suposadament febrífugues
pírola
Botànica
Farmàcia
Gènere d’herbes glabres, de la família de les pirolàcies, rizomatoses, de fulles simples alternes, agrupades en rosetes basals laxes, de flors blanques, rosades o verdoses, agrupades en raïms terminals, i de fruits capsulars.
Són plantes dels boscs de coníferes de les terres boreals i de muntanya tenen propietats diürètiques, astringents i vulneràries
sabonera
Sabonera
Stefan Laarmann (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 90 cm d’alçària, glabra, de fulles ovals o amplament lanceolades, de flors rosades, agrupades en cimes denses, i de fruits capsulars oblongs.
Creix en riberes, codolars de rius, llocs incultes humits, etc, a una gran part d’Europa A vegades és plantada com a planta ornamental Conté saponines i és succedània del sabó L’arrel té virtuts expectorants, colagogues i mundificants