Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
antipruriginós
Farmàcia
Nom genèric dels fàrmacs antipruriginosos; els més comuns són els antihistamínics, antiserotonínics i alguns cortisònics, anestèsics i astringents cutanis locals.
A vegades cal sumar-hi fàrmacs tranquillitzants o sedants
aconitina
Farmàcia
Química
Alcaloide sòlid i cristal·lí, extret de les arrels i fulles de l’acònit ( Aconitum napellus
), que es fon a 204°C; és soluble en dissolvents orgànics i poc en aigua, i resulta feblement bàsic.
Té propietats sedants, però és poc emprat en farmacologia per la seva elevada toxicitat
marduix
marduix
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles ovals oposades i de flors blanques o rosades, reunides en glomèruls.
Procedeix del Pròxim Orient, i és conreada com a planta decorativa i medicinal Gaudeix de propietats estomacals, carminatives, tòniques, sedants, antiespasmòdiques, sudorífiques i antireumàtiques
psicofarmacologia
Farmàcia
Psicologia
Estudi de l’efecte dels psicofàrmacs.
Aquest estudi comprèn els efectes dels estimulants i sedants, alcohol, drogues allucinògenes, la bioquímica dels desordres mentals, les influències hormonals a la conducta, les reaccions paradoxals, etc
valeriana
Valeriana
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, de tija solitària, robusta, alta de 40 a 120 cm, de fulles pinnatisectes, de flors rosades, infundibuliformes, triandres, disposades en cimes corimbiformes, i de fruits secs indehiscents, emplomallats.
Es fa en boscs clars, prats, etc, a les comarques catalanes més humides i a la major part d’Europa L’arrel és oficinal i té propietats nervines, sedants i lleugerament soporífiques
depressor
Farmàcia
Medicament que actua sobre el sistema nerviós central i en disminueix la funció.
La classificació comprèn diversos grups anestèsics generals, hipnòtics, sedants, narcòtics, analgèsics i antipirèptics La classificació no té límits ben definits, puix que en molt casos l’efecte depèn de la dosi N'hi ha molts que tenen més d’un tipus d’activitat i són hipnòtics i analgèsics i també narcòtics i anestèsics alhora
mandràgora
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les solanàcies, d’arrel napiforme, molt gruixuda, sovint bífida i a vegades antropomorfa, de fulles simples, oblongues, en roseta basal, de flors campanulades i violades i de fruits en baia groga o ataronjada.
Comprèn dues espècies, Mofficinarum , de la Dalmàcia, i Mautumnalis , de la part sud-occidental de la península Ibèrica i d’altres contrades mediterrànies Les arrels, carnoses i fètides, tenen propietats narcòtiques i sedants similars a les de la belladona, i contenen un alcaloide, la mandragorina A causa de l’estranya forma de les arrels que a vegades evoquen figures humanes, la mandràgora ha estat molt emprada en l’ocultisme, especialment en la preparació de filtres, per raó dels poders afrodisíacs i guaridors de l’esterilitat que hom li ha atribuït