Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
alcoholat
Farmàcia
Química
Cada un dels medicaments o líquids aromatitzants constituïts per una solució alcohòlica de substàncies volàtils, generalment d’origen vegetal.
Els alcoholats són preparats, bé destillant alcohol amb les substàncies aromàtiques, bé per simple dissolució en alcohol del principi actiu volàtil, i són anomenats simples o compostos segons que siguin obtinguts a partir d’una sola substància o de diverses El grau de l’alcohol utilitzat varia segons les receptes
Francesc de Paula Aguilar i Garriga
Farmàcia
Farmacèutic.
Fabricà i industrialitzà per primera vegada a la península Ibèrica els grànuls medicinals simples L’any 1865 portà, juntament amb Letamendi, la direcció de l’hospital de colèrics d’Hostafrancs, a Barcelona S'exilià després de la revolució del 1868 i es distingí més tard pels seus esforços per tal d’evitar la introducció d’especialitats farmacèutiques estrangeres
farmàcia
farmàcia modernista barcelonina (1913)
© Fototeca.cat
Farmàcia
Ciència i art de conèixer les substàncies amb acció medicamentosa i la manera de combinar-les per obtenir els medicaments.
Originàriament la farmàcia no era de fet una ciència independent, sinó que formava part dels coneixements mèdics, car era el metge qui preparava els medicaments Els descobriments en el camp de la química i, especialment, en el de la botànica influïren en l’evolució de la farmàcia Els primers texts que hom en coneix són els egipcis, que es limiten a donar la manera d’obtenir certs preparats amb poder de guarir posteriorment foren els grecs els qui n'escriviren obres, que tingueren vigència durant molts segles A l’època medieval el món islàmic donà un nou impuls a la ciència farmacèutica, que s…
ratània
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli, de la família de les mimosàcies, tomentós, de fulles simples, alternes, sèssils i ovades agudes, de flors vermelloses i de fruits en carcèrul.
És propi dels Andes L’arrel, oficinal, té virtuts astringents i conté una matèria colorant vermella
turbit
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia voluble d’arrels tuberoses, de la família de les convolvulàcies, de fulles simples alternes, de flors gamopètales, hipògines i pentàmeres, i de fruits capsulars.
És natural de l’Índia i l’arrel és emprada com a purgant dràstic
quebratxo blanc
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les apocinàcies, amb fulles simples, alternes i coriàcies, amb flors petites de corol·la lobulada, arranjades en panícules, i amb fruits bifol·liculars.
És propi de l’Argentina septentrional La seva fusta és blanca, dura, pesant i dúctil La seva escorça és oficinal, amb propietats febrífugues i astringents
jusquiam
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les solanàcies, de fulles simples alternes, de flors infundibuliformes quinquelobulades i de fruits capsulars inclosos en el calze acrescent.
Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en farmàcia casolana contra el…
sal
Explotacions de sals potàssiques, a Súria
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment per reacció d’un àcid amb una base.
Les sals poden, així, ésser considerades tant com derivades dels àcids per substitució d’hidrogen per àtoms metàllics, com derivades de les bases per substitució del grup hidroxil per altres anions procedents d’àcids D’altra banda, els adductes dels àcids de Lewis amb donadors de parells electrònics poden també ésser considerats formalment com a sals Des d’un punt de vista general, les sals exhibeixen propietats característiques comunes són sòlids cristallins de punt de fusió elevat, presenten conducció de l’electricitat en l’estat líquid i conductivitat electrolítica en llurs solucions…
pírola
Botànica
Farmàcia
Gènere d’herbes glabres, de la família de les pirolàcies, rizomatoses, de fulles simples alternes, agrupades en rosetes basals laxes, de flors blanques, rosades o verdoses, agrupades en raïms terminals, i de fruits capsulars.
Són plantes dels boscs de coníferes de les terres boreals i de muntanya tenen propietats diürètiques, astringents i vulneràries
polígala
polígala
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les poligalàcies, de fulles simples, enteres i alternes, de flors amb 5 sèpals i 3 pètals, de color blau, violat o blanc, disposades en raïm, i de fruits capsulars.
Solen fer-se en roquissars i pastures, sobretot a muntanya Algunes espècies han estat usades en medicina popular contra la tos i les bronquitis, a causa del contingut d’àcid poligàlic de les seves arrels, que és un esternutatori i un fluïdificant de les secrecions bronquials