Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
jaborandi
Botànica
Farmàcia
Gènere d’arbusts, de la família de les rutàcies, propis de l’Amèrica tropical de fulles alternes pinnaticompostes amb folíols el·líptics i de flors pentàmeres arranjades en raïms.
Les fulles, oficinals, contenen pilocarpina i tenen virtuts sudorífiques i febrífugues
passacamins
Passacamins
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de tiges primes, ajagudes, de 10 a 80 cm de llargària, de fulles lanceolades, de flors petites, blanques o roses, i de fruits en núcula, trígons.
Creix en camins, erms, camps, etc Té virtuts astringents, antidiarreiques i diürètiques
rementerola
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alt, aromàtica, vellosa, de fulles ovals crenulades, de flors purpúries, aplegades en ramells axil·lars, i de fruits formats per quatre núcules.
Creix en boscs i en paratges humits Té virtuts tòniques i estomacals
malva major
Malva major
© Fototeca.cat
Farmàcia
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les malvàcies, d’aproximadament 1 m d’alçària, de fulles palmatilobulades i creuades i de flors purpúries o rosades.
Creix en ermots, vores de camins, proximitats de corrals, etc Té virtuts bèquiques i emollients
maçanella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 10 a 50 cm d’alçada, blanquinosa, tomentosa i olorosa, de fulles linears, enrotllades al marge, i de capítols grocs.
Creix preferentment en terrenys pedregosos secs i en arenys marítims Té virtuts pectorals i febrífugues
ratània
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli, de la família de les mimosàcies, tomentós, de fulles simples, alternes, sèssils i ovades agudes, de flors vermelloses i de fruits en carcèrul.
És propi dels Andes L’arrel, oficinal, té virtuts astringents i conté una matèria colorant vermella
serverola
Flor de serverola
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes, amb folíols grans, ovals i serrats, i amb folíols petits intercalats, d’estípules amplexicaules, de flors grogues, reunides en raïms llargs, i de fruits aqueniformes, turbinats i coronats per un anell de cerres.
Es fa en llocs herbosos i humits, a quasi tot Europa És oficinal, amb virtuts astringents i vulneràries
sanguinària blanca
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges ajagudes de 5 a 30 cm, molt ramificades, de fulles ovals i lanceolades, de flors inconspícues i bràctees argentines paleses, agrupades en glomèruls, i de fruits en núcula.
Creix en camins, erms, llocs pedregosos, etc, a l’Europa meridional És una herba medicinal de virtuts diürètiques i astringents
tomaní
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, fins d’1 m d’alçària, aromàtica, amb fulles linears, d’un verd blanquinós, i amb flors purpúries arranjades en una espiga prismàtica compacta, coronada per bràctees violetes.
Es fa en matolls, sobre terrenys silicis secs Té virtuts digestives, antiespasmòdiques i antisèptiques És anomenat també caps d’ase
polipodi
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les polipodiàcies, rizomatosa, de fulles de 10 a 40 cm de llarg, pinnatipartides, amb sorus orbiculars, arrenglerats a cada banda del nervi medial de les pinnes.
Creix en roques, en parets i en troncs d’arbre, a quasi tot Europa El rizoma té virtuts laxants i colagogues