Resultats de la cerca
Es mostren 4195 resultats
séquia de Salvadany
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de drenatge del Camp de Morvedre, dins el municipi de Sagunt, a la partida de l’Arrif, que arriba a la mar a través de l’estany de Puçol i de la gola de l’Estany.
Fou feta fer el 1303 per Jaume II de Catalunya-Aragó
séquia del Rei
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia (Safor), que rega el sector septentrional del terme, vora el Grau.
séquia de Rebollet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia (Safor), que deriva, per la dreta, a la Casa Fosca, tretze files d’aigua de la séquia reial d'Alcoi per regar els termes de Potries, la Font d’En Carròs i Oliva.
séquia de Riuclar
Agronomia
Construcció i obres públiques
Antiga séquia de la dreta del Francolí, prop de la seva desembocadura, dins el terme municipal de Tarragona; desguassa a la platja de Riuclar, a l’W del port de Tarragona.
Les hortes regades per la séquia han esdevingut terrenys industrials polígon industrial del Francolí, installacions de la CAMPSA, etc
séquia comuna de Gandia
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia que deriva de la séquia reial d'Alcoi a la Casa Fosca (700 m avall de l’assut d’en Carròs), per l’esquerra, juntament amb la séquia comuna d’Oliva (séquia comuna de Gandia i Oliva), de la qual se separa a la Casa Clara, també per l’esquerra.
Rega els termes de Beniflà, Beniarjó, Bellreguard, Almoines, Daimús, Miramar, l’Alquerieta de Guardamar i Gandia
séquia del Cup
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Balaguer, dita també séquia de Balaguer, que pren l’aigua del Segre, per la dreta, dins el terme d’Os de Balaguer i, després de travessar la ciutat i regar les hortes de Balaguer i de Menàrguens, retorna al Segre prop de Torrelameu.
D’origen islàmic, fou refeta el 1155
séquia d’Escalona
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Ribera, derivada del Xúquer per l’esquerra a la presa d’Escalona, després de la confluència amb el riu d’Escalona, dins el terme de Tous (Ribera Alta).
Fou concedida el 1593 per Felip II i ratificada l’any 1604 per Felip III a favor de Castelló de la Ribera rega, però, també, el terme de Sumacárcer i el d’Alcàntara amb un total de 1200 ha
tradicionalisme
Filosofia
Doctrina filosoficoreligiosa sorgida en el catolicisme francès de la Restauració, en oposició al pensament ‘‘il·lustrat‘ que inspirà la revolució del 1789.
Afirmava la necessitat de la monarquia i de l’Església com a vehicles pels quals l’home arriba al contingut d’una revelació divina primitiva constituïda per les veritats teòriques i pràctiques vitalment fonamentals El seu menyspreu de la raó incapaç per ella mateix d’assolir qualsevol certesa, juntament amb l’enaltiment de l’autoritat fideisme, foren censurats pel concicili I del Vaticà Els seus representants més destacats foren Lde Bonald, Jde Maistre, FRLamennais i LBautain, i a la península Ibèrica, Juan Donoso Cortés