Resultats de la cerca
Es mostren 2217 resultats
Emilio Lledó Íñigo
Filosofia
Filòsof andalús.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Madrid 1952, amplià estudis a Alemanya, on conegué Hans-Georg Gadamer, Karl Löwitz i altres Del 1955 al 1962 alternà l’ensenyament a l’Estat espanyol i a Alemanya, a la Universitat de Heidelberg Aquest darrer any aconseguí una plaça en un institut de Valladolid Fou, successivament, catedràtic a la Universitat de La Laguna 1964-67, a la Universitat de Barcelona 1967-78 i, fins a la jubilació, a la UNED de Madrid, de la qual fou vicerector, i durant aquests anys també feu estades a la Universitat Lliure de Berlín La filosofia de Lledó se situa en el…
desobediència civil
Filosofia
Sociologia
Oposició a l’autoritat de caràcter pacífic consistent a transgredir conscientment una o més lleis que hom considera injustes.
Hom desobeeix específicament la llei objecte de les protestes, però sovint també d’altres que els ciutadans acatarien en circumstàncies normals El recurs a la desobediència civil és sempre pacífic i té com a finalitat derogar o canviar la llei considerada injusta, tot forçant l’autoritat a entrar en negociacions o bé a exercir una violència que pot arribar a ésser considerada moralment inacceptable En les democràcies i en els estats de dret els moviments de desobediència civil han d’afrontar dues objeccions principals en primer lloc, la que sosté que, en elegir els seus representants, els…
Llotja de Lleida
Arquitectura civil
Edifici d’us públic polivalent de la ciutat de Lleida, situat a l’àrea de l’antic Mercat Central de Fruites del barri de Pardinyes, a la riba del Segre.
El formen un palau de congressos i un teatre-auditori De perímetre quadrangular, l’edifici té sis plantes, dues de les quals subterrànies destinades a aparcament, i n'és l’element característic la volada dels pisos superiors en contrast amb la superfície reduïda de la planta baixa La superfície total sobre el terra és de 19185 m², i consta de dos espais principals un auditori amb capacitat per a mil persones, i un segon espai consistent en dues sales de congressos de 400 i 200 places, respectivament, dues sales multifuncionals i un vestíbul L’accés principal des de l’entrada és situat al…
palau de Pedralbes
El palau de Pedralbes
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Finca situada al barri de Pedralbes, a Barcelona.
Era coneguda amb el nom de Can Feliu fins que la comprà Joan Güell i Ferrer , que passà a dir-se torre Güell El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi , encarregà a Antoni Gaudí i Cornet la construcció de la reixa i la porteria Jacint Verdaguer i Santaló li donà el nom de Satalia Els germans Güell i López donaren part del terreny i la torre, la qual, ampliada pels arquitectes Francesc de Paula Nebot i Torrens i Eusebi Bona i Puig 1920-25, esdevingué palau reial, ofert a Alfons XIII per a la seva residència barcelonina Aquest el cedí a Barcelona, i durant la Segona República fou Museu d’Arts…
Palau de la Música Catalana
Sala de concerts del Palau de la Música Catalana
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Edifici destinat a auditori construït entre el 1905 i el 1908, a Barcelona, al barri de Sant Pere, obra de Lluís Domènech i Montaner.
Fou construït a iniciativa de l’ Orfeó Català , entitat propietària de l’edifici, que hi té el domicili social i les diverses dependències, de les quals destaquen la biblioteca i l’arxiu Juntament amb el Gran Teatre del Liceu i, des del 1999, l’ Auditori , és el centre de la vida musical barcelonina —concerts corals, simfònics, música de cambra, recitals— tant de música universal i catalana culta com de cançó popular Fins a la construcció de l’Auditori fou la principal sala de concerts de Catalunya També s’hi han celebrat festivals de jazz , actuacions de cantants i grups de música popular,…
hostal de les Moreres
Arquitectura civil
Hostal
Antic hostal del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), en el camí de Tremp al de coll de Comiols, a la dreta del riu de Conques, dins l’antic terme de Covet.
Deixà de funcionar en la dècada del 1950 En desús i enrunat, fou enderrocat al tombant del segle XX
La Cercadilla
Arquitectura civil
Palau romà de la ciutat de Còrdova.
Construït al final del s III sobre una villa suburbana de l’època de l’alt Imperi, estava estructurat a partir d’una gran exedra semicircular entorn de la qual es disposaven radialment diferents construccions de planta basilical —similars a l’aula palatina de Trèveris— amb absis tricònquids Les grans dimensions del conjunt i els models en què s’inspira indiquen que es tractava d’un palau imperial Al s VI el lloc fou ocupat per una basílica cristiana, i, posteriorment, per un assentament islàmic
Yesa
Arquitectura civil
Embassament
Pantà al curs mitjà del riu Aragó, al límit amb Navarra, al peu de la serra de Leyre.
Té una capacitat de 470 milions de m 3
l’Hostal del Vilar

La tradicional fira de l’Hostal del Vilar, a Sant Agustí de Lluçanès (Osona)
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Hostal
Antic hostal de camí ral, situat en una collada del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), sota la muntanya dels Munts, en un indret travessat per antics camins ramaders i per la moderna cruïlla de carreteres que enllacen el Lluçanès amb el Ripollès i la plana de Vic.
Antiga masoveria de la masia del Vilar de Sant Boi , fins el 1965, és una masia de tipus basilical que té a la llinda la data de 1756 S'hi celebra una tradicional fira de bestiar el 28 de setembre, en l’època que els ramats de les contrades pirinenques i subpirinenques baixen a hivernar a les zones, més càlides, de l’interior La fira se celebra en camp obert, i l’hostal li ha donat el nom de fira de l’Hostal del Vilar
hostal del Vent
Arquitectura civil
Hostal
Antic hostal del municipi d’Odèn (Solsonès), situat a la carretera de Solsona a Sant Llorenç dels Morunys, al límit amb el terme de Lladurs, al coll del Vent, límit meridional de la serra d’Encies.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina