Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
substancialisme
Filosofia
Doctrina segons la qual tot el real és de caràcter substancial, és substància, o només és comprensible a partir de la noció de substància.
Segons el nombre de substàncies establertes com a fonament del real hom parla, respectivament, de monisme, dualisme i pluralisme Enfront del substancialisme —que no solament arriba a l’escolàstica, sinó que domina àdhuc tot el pensament modern i part del contemporani— hi ha doctrines com la del fenomenisme o la del funcionalisme que cerquen de superar-lo, bé que sovint no fan sinó revestir-lo només d’una aparença diferent
monisme
Filosofia
Doctrina segons la qual només hi ha una substància, respecte a la qual tota altra substància és negada o és simplement reduïda a manifestació de l’altra.
Fonamentalment reduccionista, el monisme pot ésser dividit en dos tipus el místic i el panteista Representant típic del primer és Plotí, el concepte de l’U del qual és el principi que dóna lloc a l’oposició de subjecte i objecte mitjançant el procés d’emanacions Quant al segon tipus, n'és representant Spinoza, que resol el dualisme cartesià cos-ànima, així com els dualismes d’esperit pensament i matèria extensió i de Déu i món Parmènides, entre els antics, i Schelling, en la modernitat, poden també ésser adjuntats al monisme, però només molt impròpiament poden ésser-ho els…
idealisme
Filosofia
Tendència o principi fonamental d’interpretació que redueix l’existència al pensament i confereix l’atribut de la realitat només a allò que apareix en la consciència.
Té la consciència, o el jo, com a punt de partença i punt focal Per això, sol comportar una forta càrrega epistemològica Kant, els postulats de la qual menen, invertits, a un plantejament metafísic idealisme alemany posterior quan passa de l’enunciat que “només si l’ésser és donat a la consciència és possible el coneixement” a l’asserció que “l’ésser és determinació de la consciència” El terme “idealisme” començà d’ésser emprat a la darreria del s XVII per a designar tant les doctrines de Descartes i Locke, per exemple, que donaven un estatut subjectiu a les idees i instauraren,…
monisme
Filosofia
En oposició a dualisme, doctrina que només admet una espècie de substàncies.
En aquest sentit ampli, són monistes tant els materialistes com els espiritualistes
ontologisme
Filosofia
Doctrina segons la qual l’ésser, les idees eternes i universals, constitueixen l’objecte immediat i directe de la ment i només mitjançant la comprensió quasi-intuïtiva d’aquest objecte poden ésser copsats intel·lectualment els altres objectes del coneixement (hom veu totes les coses en l’ésser).
Bé que l’ontologisme sorgeix al s XIX com a reacció a l’idealisme i en oposició al psicologisme de tipus cartesià, no és just d’identificar-lo amb el realisme ni és sovint aliè a una certa tendència psicologista això darrer, per exemple, és el que critica VGioberti en l’actitud d’ARosmini-Serbati relativa al coneixement de Déu per l’home La primacia de l’ontològic sobre el gnoseològic i epistemològic pot certament trobar en Plató, sant Agustí, sant Anselm i altres uns destacats antecessors tanmateix, pròpiament hom pot parlar d’ontologisme només en relació amb NMalebranche i…
logicisme
Filosofia
Corrent filosòfic que només accepta com a vàlid el tipus de coneixement susceptible de rebre una forma estrictament lògica.
ens de raó
Filosofia
Concepte el contingut del qual només té entitat mental, és a dir, que no existeix en la realitat (a parte rei).
L’ens de raó, tanmateix, pot tenir fonament en el real el no-res, el temps, els conceptes de privació i els dels nombres, entre altres, en serien exemples típics, o bé en pot mancar cercle quadrat, cavall alat, etc
panlogisme
Filosofia
Doctrina que identifica totalment la realitat amb l’intel·ligible, amb la raó.
És l’extrem de l’actitud racionalista, i per això no pot ésser identificat simplement amb el racionalisme, que només estableix la primacia de la raó Bé que hom sol tipificar-lo en la filosofia hegeliana, a partir de l’afirmació de Hegel que només el real és racional i només el racional és real, això no deixa d’ésser discutible pel fet que la raó hegeliana mai no és la raó abstracta, sinó la de l’universal concret
existència
Filosofia
Qualitat que hom atribueix a certs objectes de coneixement en afirmar-los com a realitat, tot i que aquesta només és donada per la ment.
En aquest sentit hom parla d' existència ideal, mental o lògica , en contraposició a l’existència pròpiament dita o existència real Així mateix, hom sol distingir entre existència matemàtica i existència física
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina