Resultats de la cerca

Membre del partit comunista, l’abandonà per diferències ideològiques amb la direcció Professor de sociologia a Estrasburg, el 1967 passà a París-Nanterre Preocupat pels problemes de l’humanisme marxista “l’home total” i per la sociologia agrària i urbana, és autor de Logique formelle et logique dialectique 1947, Les Pyrénnées 1965 i Du rural a l’urbain 1970, entre altres obres

Doctor en teologia, catedràtic a París, al collegi de Montaigu, on tingué com a deixeble Lluís Vives, i a Saragossa, on formà part del cercle de l’arquebisbe Joan d’Aragó Publicà obres de lògica sobre els termini , les obligationes i els insolubilia a París 1512-15 i a Saragossa 1521-32

Fou capdavanter, amb ERLe Senne, del moviment de la filosofia de l’esperit Escriví De l’être 1927, De l’acte 1937, Du temps et de l’éternité 1945 i De l’âme 1951

Pastor evangèlic, fou amic de Herder i de Goethe La seva obra principal és Physiognomische Fragmente zur Beförderung der Menschenkenntnis und Menschenliebe ‘Fragments fisiognomònics per a un increment del coneixement i de l’amor humans’, 1775-78, on la ciència fisiognomònica, de renom en aquell temps, trobà un exponent destacat Els seus himnes patriòtics Schweizerlieder 1767 es feren molt populars

Establí una escola de retòrica a Roma, on fou mestre d’Ovidi Sèneca li demostrà la seva admiració, i, entre altres, l’elogiaren Plini i Quintilià Se li atribueix un tractat de retòrica

Membre de la família dels Làscaris, anà a Itàlia i fou protegit dels Mèdici, que li encarregaren la recerca de manuscrits També estigué al servei de Lluís XII de França, i assistí a la fundació del Collegi Grec de Roma Edità nombrosos autors, amb un rigor extraordinari, i publicà diversos escolis

En dues obres del 1655 sostingué la idea de l’existència d’homes anteriorment a Adam els preadamites, que li valgué la persecució de la inquisició castellana, de la qual, però, es pogué escapolir

Es considera que és el fundador del taoisme i autor del seu llibre fonamental, el Daodejing anomenat també Laozi Juntament amb Confuci fou un dels grans inspiradors de l’esperit xinès

Deixeble de Gandhi, fundà una comunitat artesanal, allunyada del món modern, on hom intenta de retrobar la saviesa i les virtuts oblidades per l’Occident a l’Estat espanyol en fundà una a Múrcia i una altra al País Basc Escriví Le Pèlerinage aux sources 1943 Pelegrinatge als orígens , traducció catalana de Rafael Tasis, 1961, Principes et préceptes du retour à l’évidence 1961, Approches de la vie intérieure 1962, traduïda al català Enfances d’une pensée 1970, La trinité spirituelle 1971 i Rien qui ne soit tout 1975, entre d’altres Feu sovint conferències a Barcelona

D’origen molt humil, es graduà en filosofia, teologia i hebreu Obtingué una càtedra de filosofia suarista a la Universitat de València 1757-60 i una d’hebreu 1772-78 Fou beneficiat de la catedral de València i arxiver, soci i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, de la qual publicà les actes dels anys 1786 i 1787 Publicà també dos sermons 1767, 1785