Resultats de la cerca

Estudià física a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1976 i on fou professor de teoria dels processos irreversibles des del 1981 fins al 2016 Professor convidat a la Danube University Krems Àustria, entre el 1993 i el 1995 fou president de l’Ecsite European Collaborative for Science & Technology Molt dedicat a la divulgació científica, el 1983 impulsà a l’editorial Tusquets la collecció Metatemas , que dirigí, on publicà obres clàssiques del pensament científic, i també molts dels seus llibres Fou també un assidu collaborador amb articles científics a la premsa general i no…

Formació  Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat…

Llicenciat en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 1962 i especialitzat en patrística, amplià estudis a Munic i obtingé la llicenciatura en filosofia també a la Gregoriana 1977 i a la Universitat de Barcelona 1978 Es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Thomas Hobbes 1993 Fou membre de la Societat Catalana de Filosofia i corresponsal per Espanya del Bulletin Hobbes publicació anual dels Archives de Philosophie Ha estat traductor de Hobbes, en especial dels escrits sobre la llibertat i la necessitat 1991, dels textos de la polèmica entre…

Net del catedràtic de dret Francesc Xavier Llorens i Nin i el metge i agrarista Manuel Barba i Roca, pertanyia a una família de propietaris del Penedès Inicià els estudis de filosofia i dret a la Universitat de Cervera i els acabà a la de Barcelona, on des del 1847 ensenyà geografia i fou catedràtic de metafísica fins a la seva mort Fou, ensems amb Ramon Martí d’Eixalà, de qui era deixeble, el representant més important de l’anomenada escola de Barcelona Les seves influents lliçons el consagraren com un dels mestres de la seva generació i contribuí a despertar la consciència sobre la pròpia…

Fou conseller i tinent d’alcalde de Barcelona 1934-36 per Acció Catalana Intellectual rellevant, excellí en escrits i dictàmens forenses i en parlaments jurídics i cívics Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona 1915-50, brillà amb executòria pròpia en una etapa important de la seva collectivitat Publicà, amb Elies Rogent i Massó, Bibliografia de les impressions lullianes 1927 Era fill de l’escriptor  Manuel Duran i Duran  i germà d’ Eudald , Raimon  i  Francesc Duran i Reynals

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1941 Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Colònia 1957 amb la tesi Nikolaus von Kues und Raimund Llull Berlín 1961 Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 1968, de Magister i de Schola Lullistica S’interessà especialment per les relacions entre el pensament català i l’europeu del període de transició entre l’edat mitjana i el Renaixement Fou especialista també en Teilhard de Chardin i es dedicà als problemes de frontera entre la teologia i la filosofia, així com als derivats…

Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà i de Xavier Llorens i Barba , a qui succeí a la càtedra de psicologia, ideologia i lògica de l’Institut de Barcelona 1847, i posteriorment fou el seu ajudant a la càtedra de filosofia i la seva història a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona Obtingué el títol de batxillerat en filosofia l’any 1849, la llicenciatura en literatura el 1851 i la de jurisprudència el 1858 En l’estudi d’aquesta darrera llicenciatura, durant el curs 1851-52, preparà privadament, amb Martí i Pradell, la geografia astronòmica, la física i la política, i amb Francesc…

Filla del jurista Vicenç Orrit, es casà amb el noble Guillem Ramon de Josa i de Cardona el 1509 El matrimoni tingué tres fills, Guillem, Maciana i Anna En quedar-se vídua, el 1517, portà vida retirada de pietat i estudi Coneixia bé el llatí i la filosofia escolàstica, especialment la doctrina de Duns Escot Ajudà Ignasi de Loiola durant la seva estada a Barcelona El 1534 fou cridada a la cort de Madrid per la reina Isabel de Portugal com a possible preceptora de la infanta Maria, fet que no es materialitzà En retornar a Catalunya professà al convent de Santa Clara de Lleida Havent obtingut…

Professor del seminari conciliar de Barcelona durant vint-i-dos anys, fou divulgador, amb els seus escrits, de la devoció al Sagrat Cor de Jesús Escriví, per encàrrec del cardenal Casañas, una Vida de San José Oriol 1909

Fou catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona entre el 1966 i el 1987, tasca que compatibilitzà amb un intens treball d’apostolat seglar Deixeble de Jaume Bofill, fou després de la seva mort la figura més important de l’escola tomista de Barcelona Els temes més freqüentats a la seva obra són la fonamentació de la metafísica i la interpretació filosoficoteològica de la història Les obres més significatives són Cristianismo y revolución 1957, Para una fundamentación de la Metafísica 1967, Sobre la esencia del conocimiento 1987 i San José en la fe de la Iglesia 2007