Resultats de la cerca

Fou professor a Bagdad, però una crisi d’escepticisme, reflectida en la seva obra Tahāfut al-falāsifa coneguda a occident per Destructio Philosophorum , li féu abandonar l’ensenyament i es retirà a Tūs, dedicat a la contemplació D’aquest període data la seva apologia de la mística Iḥyā’ ‘ulūm al-dū n ‘Revivificació de les ciències de la religió’ En al-Munqīd min al-ḍalāl ‘El qui deslliura de l’error’, 1106 exposà la seva evolució religiosa L’obra d’Algatzell significà la introducció de la lògica aristotèlica en la teologia musulmana

Després de participar al concili de Florència, ensenyà grec a Ferrara i filosofia a Roma estigué a la cort de Nàpols i obtingué, per mitjà de Bessarió, la comenda de l’abadia de Sant Giovanni a Piro És autor de la primera gramàtica grega a Occident Traduí al llatí obres d’Aristòtil, així com d’altres autors grecs

És conegut per la seva refutació de la prova de l’existència de Déu anomenada argument ontològic i continguda en l’opuscle Liber pro insipiente La base de la seva refutació és que el fet de poder pensar en un ésser suprem no vol dir que tal ésser existeixi fora del pensament

Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó Fou professor 1645 al Collège Royal de París És conegut pels seus atacs a la filosofia dels aristotèlics, que considera com a purament verbal, car, per a ell, la veritable ciència ha de partir de les qualitats experimentals de les coses Fonamenta el coneixement en una doctrina sensualista i en l’atomisme clàssic de Demòcrit i Epicur Fou amic de Hobbes, entusiasta de Galileu, Copèrnic i Kepler i contradictor de l’intellectualisme cartesià Escriví llibres de física, matemàtiques, astronomia i filosofia, entre…

Fou un dels promotors de la restauració tomista Escriví Le réalisme du principe de finalité 1932, Le sens du mystère et le clair-obscur intellectuel 1934, Les trois âges de la vie intérieure 1938 i La synthèse thomiste 1947

Fou clergue secular Compongué una Art memorativa , en català, divulgada a València el 1338, que passà com una obra del mestre

Fou professor de filosofia de la Institución Libre de Enseñanza i durant els anys 1936-39 professà a l’Argentina En tornar, convertit al catolicisme, fou ordenat de sacerdot i continuà l’ensenyament a la Universitat de Madrid Format en el neokantisme i el bergsonisme, fou un dels introductors de la fenomenologia a la península Ibèrica entusiasta de Scheler i de Heidegger, rebé, finalment, les influències d’Ortega y Gasset Entre les seves obres cal destacar La filosofía de Kant 1917, La filosofía de Bergson 1917, Ensayos sobre el progreso 1932 i Lecciones preliminares de filosofía 1937

Es doctorà a Barcelona estudià matemàtiques i física a Zuric i seguí diversos cursos a les universitats de París, de Lovaina i de Friburg Catedràtic de filosofia de les ciències de la Universitat de Barcelona 1934, hi introduí la logística i la filosofia de les ciències Exiliat el 1939, exercí sobretot a Veneçuela, i és considerat un dels filòsofs més importants en llengua castellana Característica seva és l’atenció que fa al llenguatge filosòfic i les estretes relacions que aquest manté amb el llenguatge científic i el literari La seva obra més important és Metafísica natural estabilizada y…

Nascut en una família obrera i atea, a catorze anys es convertí al protestantisme i sis anys més tard 1933 ingressà al Partit Comunista sense renunciar, però, a les seves creences religioses Estudià filosofia, matèria que impartí en instituts d’ensenyament secundari a Albi a partir del 1936 El 1939 fou mobilitzat i, condecorat per les seves accions contra els alemanys, s’uní a la Resistència El règim de Vichy el detingué i l’internà en un camp de presoners d’Algèria Alliberat el 1945, aquest any s’incorporà al Comitè Central i fou elegit diputat pel Tarn Conservà l’escó fins el 1951, i el…

Professor a Madrid i a Mèxic, on s’exilià el 1939, excellí en l’estudi de la història de les idees Bé que rebutjà d’ésser inclòs en l’existencialisme, en les seves anàlisis empra conceptes procedents d’aquest moviment, especialment de Heidegger, que traduí Escriví La filosofía de Maimónides 1940, Filosofía de la filosofía e historia de la filosofía 1947, Orígenes de la filosofía y de su historia 1960 i Filosofía contemporánea 1962