Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
Yan Yuan
Filosofia
Filòsof xinès.
Accentuà la tendència pràctica del confucianisme del seu temps subratllant la importància de les “sis arts” i l’exercici físic i militar i menyspreant les qüestions llibresques Li Gong, el seu deixeble, en continuà les idees
Zhu Xi
Filosofia
Filòsof xinès, anomenat a vegades Zhuzi (‘mestre Zhu’).
Editor i comentarista dels clàssics agrupà els anomenats Quatre llibres i gran sistematitzador, és la figura principal del neoconfucianisme Pertany a l’escola del li o racionalista Després d’estudiar el taoisme i el budisme, fou deixeble de Li Tong, que el n'apartà i l’inicià en la metafísica confuciana dels germans Cheng Hao i Cheng Yi Així atacà el budisme pel fet de declarar el món buit i illusori, desconèixer el li i minar la vida social amb l’individualisme Admet una realitat suprema, el taiji , present també en totes les coses com a li , “vena”, forma o llei de llur natura Tot és…
Zhuangzi
Filosofia
Filòsof xinès, famós per la seva obra homònima.
Primer pensador històric del taoisme , la seva obra és una de les millors de la prosa xinesa, tot i la seva dificultat d’interpretació Exposà el seu pensament a través de conceptes i, sobretot, d’exemples, mites i allegories Proposà una saviesa basada en la connaturalitat la veritable virtut, incompatible amb qualsevol esforç, és espontània i s’identifica amb la natura de les coses i amb el tao El coneixement d’aquest principi universal, etern i indefinit, comporta la desaparició de totes les distincions, el menyspreu del raonament lògic i la relativització del judici moral Contràriament a…
personalisme
Filosofia
Corrent filosòfic personalista francès, d’inspiració cristiana en general i iniciat vers els anys trenta del segle XX, caracteritzable com a intent de superar alhora l’individualisme i la despersonalització pròpia tant de la societat contemporània com de les tendències totalitaristes que redueixen l’home a pur moment o instrument de la col·lectivitat estatal.
N’és el representant més destacat E Mounier, el qual tipifica les estructures de l’univers personal a partir dels trets següents transcendència del procés de personalització contra l’immanentisme materialista, comunicació interpersonal contra l’individualisme, dialèctica entre interioritat i exterioritat alhora contra l’intimisme i la pura extraversió, distància crítica que possibilita la llibertat contra el determinisme, condicionament de l’opció lliure contra l’abstracció d’una llibertat absoluta, dignitat eminent de la persona contra la reducció d’aquesta a pur mitjà i compromís polític…
filosofia analítica
Filosofia
Designació d’un conjunt de tendències filosòfiques heterogènies que constitueixen —junt amb el marxisme i sovint enfront d’ell— un dels grans blocs del pensament occidental del segle XX.
Totes elles coincideixen en el rebuig de l’idealisme i de la metafísica, en l’interès per la lògica i en la utilització de l’anàlisi com a mètode per a l’estudi del llenguatge Una de les seves fonts històriques cal cercar-la a Anglaterra, amb els treballs de B Russell sobre els llenguatges formalitzats i les anàlisis de GE Moore sobre el llenguatge corrent Simultàniament, a Viena, sorgeix per l’influx de la filosofia positivista de E Mach un moviment cercle de Viena que pretén superar les mancances lògiques d’aquesta, incorporant-hi les concepcions científiques coetànies i les reflexions…
Francisco Sánchez de las Brozas
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista extremeny, més conegut per el Brocense.
D’extraordinària erudició, publicà, entre altres obres, Grammaticae Graecae compendium 1581 i Verae brevesque latinae institutiones 1587 És autor de tractats retòrics, com De arte dicendi 1556 i Organum dialecticum et rhetoricum 1579, i de nombroses obres científiques Són fonamentals els seus comentaris a Juan de Mena 1582 i sobretot l’edició comentada de les poesies de Garcilaso de la Vega 1573
Śankara
Filosofia
Religions orientals
Filòsof hindú.
D’origen bramànic, se li atribueix la fundació d’un temple de Śiva i d’un monestir a Śrineri Msore Els seus comentaris als Brahma-sūtra de Bādarāyaṇa , als principals Upaniṣad i al Bhagavad-Gītā en fan el més gran filòsof del Vedānta i de la filosofia advaita És autor també de l' Upadeśasāhasrī ‘Instrucció en mil versos’
Sinesi
Filosofia
Cristianisme
Filòsof grec neoplatònic i bisbe.
Es formà a l’escola neoplatònica d’Hipàtia, a Alexandria 390-395 Casat amb una cristiana 403, tornà a Cirene, on hagué de fer-se soldat per combatre els bàrbars 405 Sense haver rebut encara el baptisme, fou elegit bisbe de Ptolemaida 411 Una sèrie de tragèdies polítiques invasions i familiars mort de tres fills marcaren el seu episcopat Entre els seus nombrosos escrits, tots anteriors a la seva conversió al cristianisme, cal esmentar els Himnes , escrits en dòric, els anomenats Discursos Sobre la reialesa , pronunciat davant Arcadi, Els Egipcis o sobre la Providència, Elogi de la calvície ,…
Simplici
Filosofia
Filòsof neoplatònic grec.
Deixeble de Damasci, fou un dels últims representants de l’Acadèmia atenesa Després de la clausura d’aquesta escola decretada per Justinià el 529, anà a establir-se a la cort del rei de Pèrsia La pau del 533 li permeté de tornar a Atenes Escriví comentaris òptims sobre diverses obres d’Aristòtil les Categories, la Física, el De caelo i el De anima i també sobre el Manual d’Epictet
Sirià
Filosofia
Filòsof neoplatònic grec.
Deixeble de Plutarc, a qui succeí 431-432 en la direcció de l’escola d’Atenes, tingué Procle per deixeble Féu un comentari crític a quatre llibres de la Metafísica d’Aristòtil, i deixà un comentari sobre Hermògenes