Resultats de la cerca

D’antuvi amic de Luter, el combaté després activament Publicà Commentaria de actis et scriptis Lutheri 1549, biografia partidista que exercí una prolongada influència

Baró de Clootz, fou company d’estudis de Lafayette i Montesquieu ingressà, després, a l’escola militar prussiana, però tornà a París 1776, on es distingí per la seva oposició al cristianisme Durant la Revolució Francesa destacà pel seu radicalisme jacobí i per les seves excentricitats Obtingué la ciutadania francesa 1792, i fou diputat Enemic de Robespierre, aquest l’involucrà en el procés contra els hebertistes i el condemnà a la guillotina

A partir d’una generalització dels treballs sobre els quaternions de William Rowan Hamilton, el 1872 introduí un nou tipus de nombres complexos, els biquaternions, que aplicà fonamentalment a l’estudi de les geometries no euclidianes Estudià les estructures topològiques de l’espai i suggerí que la matèria és un tipus particular de curvatura de l’espai, amb la qual cosa prefigurava la teoria de la relativitat general d’Einstein, i explicità les dificultats que les geometries no euclidianes presenten a la teoria de les proposicions sintètiques ‘a priori' de Kant Com a filòsof, pertany en certa…

Fou un dels principals representants de l’ estoïcisme primitiu i deixeble de Zenó de Cítion, el qual ell succeí en la direcció de l’escola De les moltes obres que se li atribueixen, es conserva un Himne a Zeus

Seguidor de la doctrina de sant Agustí, fou un dels infiltradors del neoplatonisme en el pensament cristià És conegut per la polèmica que sostingué amb Faust de Riez en defensa de la simplicitat i l’espiritualitat de l’ànima La seva obra De statu animae , escrita el 470, representa la darrera obra filosòfica de la Gàllia antiga

Vida i obra Ordenat sacerdot a Barcelona 1899, exercí càrrecs parroquials a Granollers, Sant Boi de Llobregat, Santa Eulàlia de l’Hospitalet i Santa Madrona de Barcelona Llicenciat en dret canònic a Roma, posteriorment fou capellà de la Casa de Maternitat barcelonina  Destacà per la seva tasca de catalanització i culturalització de l’Església Se’l considera un dels grans precursors del pensament religiós, seguit per figures com Carles Cardó o Lluís Carreras Escriptor vigorós i treballador d’una manera molt activa en la cultura religiosa i catalana, sobretot a través de càrrecs com el de…

Adversari del materialisme i del mecanicisme, creia en una perfecta harmonia entre el sentit moral, la voluntat de Déu i la llei natural Obres principals A Demonstration of the Being and Attributes of God 1705 i A Discourse concerning the Unchangeable Obligation of Natural Religion 1706

Estudià a Salamanca i a París, on es doctorà en teologia Fou preceptor de Felip II de Castella i catedràtic de teologia a la Universitat d’Alcalá Seguidor del corrent aristotèlic, s’oposà a la metodologia lullista i al nominalisme In posteriora analitica commentarius , Alcalá 1528 Publicà prop de vint-i-cinc obres entre traduccions i opuscles, preferentment sobre física i lògica

Inicialment escriptor en romanès Pe culmile desperǎrii ‘Als cims de la desesperança’, 1933, el 1937 anà, becat per l’institut francès de Bucarest, a París, on residí fins a la mort, i on publicà en francès El seu pensament, asistemàtic i exposat en reculls d’aforismes, assaigs especulatius, ‘confessions’ més o menys literàries, etc, dóna lliure curs a l’expressió d’estats d’ànim com l’angoixa, el desengany o la desesperació davant l’absurd i el dolor d’haver de viure i la inutilitat de la mort com a salvació Précis de décomposition 1949, La tentation d’exister 1956, Histoire et utopie 1960,…

De família plebea, a Roma adquirí una sòlida cultura literària, científica, filosòfica i jurídica S'inclinà per l’exercici de l’advocacia, que li obria les portes de les magistratures, de l’anomenat cursus honorum Després de la primera defensa, Pro Quinctio 81-80 aC, el 79 aC atacà un favorit de Sulla en la causa Pro Sex Roscio Amerino i fou comptat entre els primers advocats de Roma Assistí a les lliçons dels millors rètors i filòsofs a Atenes, Esmirna i Rodes En l’espai de tretze anys escalà totes les dignitats polítiques nomenat qüestor, exercí 76-75 aC aquesta funció a Lilibèon Sicília,…