Resultats de la cerca

Fou director de la Deutsche Zeitschrift für Philosophie i professor a Berlín, Heidelberg i Grünwald En temps del nazisme s’exilià a Suïssa 1933 i posteriorment als EUA 1938-49 Després de la guerra s’installà a la RDA i fou professor a Leipzig Criticat pels marxistes oficials, el 1961 passà finalment a Tübingen RFA, on fou professor de la universitat Féu una reconsideració del marxisme a partir del concepte d’utopia, que ell pretenia de fonamentar en el principi de l’esperança En la seva obra principal, Das Prinzip Hoffnung ‘El principi de l’esperança’, 1954-59,…

Monjo de Montserrat des del 1961, el 1969 s’ordenà sacerdot Es doctorà en teologia a Tübingen 1973 Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Facultat d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , exercí també la docència a la Facultat de Teologia de Barcelona, a l’Institut d’Humanitats, a l’Institut del Teatre i a la Universidad Nacional Autónoma de México El seu principal centre d’interès foren les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història, en una visió influïda sobretot per Max Scheler, Ernst Bloch i Ernst…

Membre de l’Accademia Pontaniana A la cort napolitana fou metge i secretari d’Alfons, duc de Calàbria, i metge de Ferran I el Vell Fou sempre fidel a la dinastia dels Aragó de Nàpols, malgrat menysprear, per incultes, els invasors d’Itàlia, francesos, catalans i, especialment, castellans, que qualificava d’àrabs Salvava Alfons IV de Catalunya-Aragó per considerar que el seu empresonament per Filippo Maria Visconti després de la desfeta de Ponça l’havia redimit, i també alguns literats, com Enric de Villena i Juan de Mena Altrament, atacà molt durament els dos papes Borja en general fou molt…

S'oposa tant a vici com, sobretot, a pecat Bé que la virtut, com a actitud, és única, tanmateix afecta, o pot afectar, com a tal, cadascuna de les activitats humanes i cadascun dels objectes o àmbits d’aquest conjunt d’activitats Això explica el fet que ja des de l’antigor hom hagi establert diferents virtuts i que hi hagi uns intents de clarificació i àdhuc de jerarquització Plató distingí tres virtuts cardinals saviesa pràctica o prudència, valor o coratge i temprança, Aristòtil classificà les virtuts en grups diferents pràctiques i teòriques o ètiques i dianoètiques i el platonisme…

Clergue des del 1416 Estudià gramàtica a Deventer, filosofia a Heidelberg i dret canònic a Pàdua 1417-23, on es doctorà, alhora que hi estudià matemàtiques i féu amistat amb Toscanelli De Roma passà a Colònia, on en 1425-26 estudià teologia amb l’albertinià Eimeric de Campo, provinent de la facultat d’arts de París És força dubtós que d’allà procedís el lullisme d’Eimeric, només documentat des del 1432 A Colònia, trobà el cardenal Orsini, legat pontifici, interessat en la recerca de còdexs d’autors clàssics Aquell hi collaborà en diferents biblioteques, i descobrí comèdies desconegudes de…

La història comparada de les religions palesa la impossibilitat d’una definició unívoca i rígida de la idea de salvació Així, hom pot distingir, d’una banda, entre les religions anomenades cosmològiques en què és accentuat el caràcter naturalisticobiològic —fertilitat de la terra i del gènere humà, salut, felicitat sexual, etc — del contingut de la salvació, només indirectament o remotament vinculada al fet moral, les religions dites urbanes en què la moral —com a defensa de la societat— és fonament decisiu de la salvació, entesa com a ordre i prosperitat socials la garantia dels quals és el…