Resultats de la cerca

Membre de l’Oratori 1886, fou representant del Modernisme Escriví Essai de philosophie religieuse 1903 i Le réalisme chrétien et l’idealisme grec 1904

Residí i treballà a París i, des del 1965, a Brusselles Situat, juntament amb GLukács i HLefebvre, a l’avantguarda dels pensadors de la raó dialèctica, publicà assaigs d’una gran qualitat i estudià els grans autors moderns de la filosofia i de la literatura Entre les seves obres cal destacar Sciences humaines et philosophie 1952 traducció catalana, 1966, Racine 1956, Recherches dialectiques 1958, Pour une sociologie du roman 1964 i Structures mentales et création culturelle 1970

Es difongué ràpidament als altres països europeus, constituint un dels moviments ideològics més vigorosos de tota la resta del segle, i es caracteritza per un decidit empirisme segons el qual l’única realitat i l’únic coneixement positius corresponen als fenòmens observables, al qual contribuí tant l’antimetafisicisme de Hume i àdhuc del kantisme, com el progrés enlluernador de les ciències naturals i de la tècnica que és a la base de la consolidació i el desenvolupament de la moderna societat industrial burgeso-liberal Típicament representat per A Comte, iniciador de la sociologia, el…

L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja tota una tradició cultural en elaborar…