Resultats de la cerca

Estudià a Tübingen, amb Hölderlin i Hegel, dels quals fou amic Cridat el 1798 a la Universitat de Jena, hi coincidí amb Fichte, Hegel, els germans Schlegel, Novalis i Tieck En aquest període, el més fecund de la seva vida, elaborà una “filosofia de la natura”, que exposà en el System des transzendentalen Idealismus ‘Sistema de l’idealisme transcendental’, 1800 i en el diàleg Bruno 1802 Després de la publicació de Philosophie und Religion 1804, trencà amb Hegel, ruptura de la qual és testimoni el pròleg de la Fenomenologia de l’esperit 1807 d’aquest, i a la qual cal atribuir la migrada obra…

Intentà de sintetitzar el pensament de Schelling, Hegel i Schopenhauer a través de la seva filosofia de l’inconscient aquest, principi creador del món, és irracional com la voluntat segons Schopenhauer, però esdevé conscient al final de l’evolució històrica Escriví Philosophie des Unbewussten ‘Filosofia de l’inconscient’, 1869, Schellings positive Philosophie als Einheit von Hegel und Schopenhauer ‘La filosofia positiva de Schelling com a unitat de Hegel i Schopenhauer’, 1869 i Die Religion des Geistes ‘La religió de l’esperit’, 1882

Deixeble de Fichte i Schelling, no arribà mai, però, a obtenir una càtedra i visqué en l’estretor Rebutjà els sistemes de Fichte, Schelling i Hegel i es considerà el veritable continuador de Kant La seva filosofia, anomenada panenteisme, descriu el món en Déu, bé que no l’hi confon, i presenta la història com a ascensió racional de l’home a Déu i com a descens de Déu a l’home La seva metafísica s’aplica a l’ètica i a la filosofia del dret i rebutja la visió hegeliana de l’estat De publicació majoritàriament pòstuma, la seva obra inclou una gran diversitat de…

Fou professor de mineralogia a Halle, de física a Breslau i de filosofia a Berlín Amic de Schelling i de Goethe, transmeté l’idealisme alemany a Dinamarca Més endavant fou representant d’una filosofia religiosa influïda per Luter De la seva narrativa, amb magistrals descripcions de la natura, cal destacar les Novellen 1837-38, setze volums

És autor de valuosos estudis històrics i d’assaigs — De l’habitude 1838 n'és el més important— en els quals, tot unint doctrines d’Aristòtil, Schelling i Maine de Biran, interpretà la natura com una degradació de l’activitat lliure de l’esperit i de l’amor de Déu Espiritualista, considerà els hàbits com un estadi intermedi entre la vida espiritual i la inèrcia de la matèria clar precedent de Bergson

Acabats els estudis al gimnàs de la ciutat natal, on rebé una bona formació clàssica i volgué ja “comprendre la història”, anà 1788 al seminari protestant de Tübingen, on estudià filosofia i teologia i començà l’amistat amb Schelling i Hölderlin Renuncià, però, a fer-se pastor i, a Berna i a Frankfurt, es dedicà a l’ensenyament privat del 1793 al 1800, època en què passà una forta crisi religiosa Al principi del segle XX Dilthey descobrí els escrits corresponents a aquests primers anys, publicats el 1907 i coneguts com a Escrits de joventut El 1801 Hegel començà l’activitat…

Seguidor de la filosofia de la natura de Schelling Proclamà la importància essencial de l’inconscient en el coneixement de la vida conscient de l’ànima en el seu llibre Psyche 1846 La seva pintura, minuciosa i desigual, influïda per KD Friedrich, fou, en consonància amb les seves idees filosòfiques, onírica i fantasiosa, la qual cosa el fa un dels pocs precursors conscients del superrealisme Teòric destacat del Romanticisme pictòric — Briefe über Landschaftsmalerei ‘Cartes sobre la pintura de paisatge’, 1831—, preconitzà la integració humil de l’home en el paisatge

Atesa la multiplicitat d’aquestes filosofies, el corrent kantià presenta diferències molt considerables Així, mentre l’idealisme Fichte, Schelling i Hegel desenvolupà sobretot el concepte de llibertat com a autoposició constituent del món, el positivisme Comte, Stuart Mill, etc en retingué gairebé exclusivament les tesis fenomenistes i agnòstiques Des de la segona meitat del s XIX fins al principi del XX s’anà obrint pas un moviment de “retorn a Kant”, el neokantisme, desitjós d’ésser fidel al mestre i de deixar d’"utilitzar-lo” La influència kantiana és determinant en Husserl i en Heidegger…

Sabater d’ofici, la seva intuïció de la presència de Déu en tot el portà a un cert panteisme, que reprèn algunes especulacions gnòstiques i neoplatòniques En la seva obra principal, Aurora, oder Die Morgenröte im Aufgang ‘El desvetllar de l’aurora’, defensa que Déu es revela a través de la natura i de les seves oposicions El conflicte entre esperit i matèria no arriba a trencar la unitat panteista, perquè són com dos pols que es condicionen recíprocament La matèria, dolenta en ella mateixa, és condició necessària per a tota existència Influí sobre místics com Angelus Silesius i escriptors com…

Fou professor de física a Leipzig 1834, però una llarga malaltia 1839 l’apartà de l’ensenyament i el portà a desenvolupar el seu pensament filosòfic, centrat especialment en qüestions psicològiques i religioses En filosofia intentà d’elaborar un sistema metafísic de base inductiva Influït per Schelling i per les filosofies orientals, escriví Nanna oder über das Seelenleben der Pflanzen ‘Nanna o sobre la vida psíquica de les plantes’, 1848 i Zend-Avesta oder über die Dinge des Himmels und des Jenseits ‘Zend Avesta o sobre les coses del cel i del més enllà’, 1851 Per la seva obra…