Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
racionalisme
Filosofia
Tendència o doctrina filosòfica per a la qual la raó és una font radicalment molt més vàlida que l’experiència sensible o l’experiència afectiva, o àdhuc l’única font absolutament vàlida, per al coneixement, la comprensió o la interpretació veritable de la realitat.
Contraposat tant a l'empirisme i a l'irracionalisme com, consegüentment, a l'escepticisme, el racionalisme es pot discernir a gairebé totes les èpoques, des de Parmènides fins a Hegel —els seus dos representants més extrems—, bé que troba la seva típica i més estricta expressió en el corrent filosòfic que, als s XVII i XVIII, recull, d’una banda, el desig d’emancipació per part de l’home de tota fe religiosa sobrenaturalista i, d’altra banda, l’entusiasme provocat pels grans descobriments científics de l’època moderna En aquest sentit estricte, el racionalisme correspon al conjunt de sistemes…
memòria
Filosofia
Psicologia
Facultat de recordar.
Hom sol distingir la memòria —com a capacitat, disposició o funció— del record, acte o procés de recordar Bé que aquesta distinció arrela en la filosofia grega i la seva diferenciació entre mnéme i anamnesi , aquests termes tenien un significat peculiar el primer es referia a la facultat de recordar les dades sensibles i a la retenció de les impressions i les percepcions, mentre que el segon alludia a l’acte espiritual mitjançant el qual l’ànima veu en el sensible l’intelligible, en virtut de força dels arquetips o idees que ha contemplat abans de la seva existència en el cos Si el sentit…