Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Luc Ferry
Filosofia
Filòsof i polític francès.
El seu pensament filosòfic —expressat a Kant Une lecture des trois Critiques , 2006— i polític —reflectit a La Pensée 68 Essai sur l’antihumanisme contemporain , 1985, o La tentation du christianisme , 2009— es basa en la defensa dels valors del que anomena humanisme secular, el qual advoca per la raó, l’ètica i la justícia i rebutja tot judici fonamentat en el sobrenatural Fou ministre d’educació entre el 2002 i el 2004
André Glucksmann

André Glucksmann
© Heinrich-Böll-Stiftung
Filosofia
Filòsof francès.
Fill de jueus emigrats el 1933 de Palestina a França Acabada la Segona Guerra Mundial durant la qual perdé el seu pare i visqué amagat, estudià filosofia a l'École Normale Supérieure de Fontenay-Saint-Cloud i obtingué l’ agrégation títol que a França permet exercir l’ensenyament el 1961 A mitjan dècada dels anys seixanta fou ajudant de Raymond Aron , el liberalisme del qual l’influí malgrat el seu esquerranisme, en el primer llibre que publicà, Le Discours de la guerre 1967 Molt actiu en el maig del 1968, es declarà maoista i fou un dels seguidors més destacats de la seva generació de Jean-…
Paul Ricoeur
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Estrasburg, la Sorbona i Nanterre, ajuntà la descripció fenomenològica amb l’anàlisi reflexiva El seu pensament se centrà principalment en la qüestió de la voluntat i en el problema del mal, bo i mantenint una actitud essencialment afirmativa enfront del negativisme d’altres pensadors existencialistes Collaborador habitual de la revista Esprit , és autor de Karl Jaspers et la philosophie de l’existence , en collaboració amb M Dufrenne 1947, Le volontaire et l’involontaire 1950, Finitude et culpabilité 1960, De l’interprétation Essai sur Freud 1965, La métaphore vive 1975 i Temps…
Abraham Bar Ḥiyya
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i filòsof hebreu, conegut també per Abraham Iudaeus Savasorda.
Nasqué al començament del segle XII Ocupà alts càrrecs administratius i obtingué el títol de nasī ‘príncep’ L’any 1116 escriví en hebreu una Geometria pràctica , traduïda al llatí per Plató de Tívoli 1145 versió catalana de Millàs i Vallicrosa, 1931 És autor també d’un tractat d’agrimensura i d’àlgebra, d’un Càlcul dels astres , d’ El llibre de la intercalació, on compara el calendari hebreu amb l’àrab i el cristià, i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència aràbiga en el món occidental Com a filòsof, marcadament neoplatònic,…
Miquel Psel·los
Filosofia
Historiografia
Política
Polític, historiador i filòsof bizantí.
Fill d’una família de l’alta burgesia, fou secretari imperial i ensenyà filosofia a la restaurada Acadèmia de Constantinoble, on excellí pel seu saber enciclopèdic Alhora, assolia els càrrecs més alts de l’administració sota el regnat de diversos emperadors des de Constantí IX fins a Miquel VII Morí gairebé en la indigència Severament jutjat pels escriptors i crítics moderns, fou, en realitat, una víctima de les contradiccions històriques de la seva època, però la seva categoria intellectual és indiscutible Ultra una sèrie d’escrits d’interès per als filòlegs, escriví els Elogis fúnebres…
Demòstenes
Filosofia
Polític i orador, del dḗmos de Peània.
Ha estat considerat el millor orador d’Atenes i model universal d’oratòria Orfe des de set anys, a divuit hagué d’exigir judicialment dels tutors el patrimoni, ja malmès Estudià retòrica i lleis amb Iseu A vint-i-un anys obtingué el seu primer èxit, en el plet contra els tutors Des d’aleshores féu professió de logògraf Passà 357-352 aC dels discursos privats, escrits per a qui els hi pagava, als discursos públics, és a dir, polítics, i a l’acció oratòria personal La seva eloqüència sembla inspirada en un sentiment ardorós i profund de la grandesa d’Atenes, especialment determinat per la…
Eugeni d’Ors i Rovira
Eugeni d’Ors i Rovira
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica literària i…
, , ,