Resultats de la cerca

Leibniz pretenia, amb això, de fonamentar una ciència universal en un llenguatge formalitzat, que procedís a la manera de la lògica i la matemàtica, gràcies al qual poguessin ésser expressats tots els conceptes científics i filosòfics, per damunt de la parcialitat i les diferències dels altres llenguatges Leibniz considerava que Ramon Llull havia anticipat ja aquest mètode Leibniz ha estat considerat com un dels precursors dels intents més moderns de formalització del llenguatge, sobretot mitjançant la lògica matemàtica

La utilització tècnica de la paraula categoria és marcada sobretot per la doctrina d’Aristòtil i de Kant En Aristòtil, les categories són els diferents tipus de predicat que hom pot afirmar d’un subjecte i que corresponen als diferents modes d’ésser de les coses Són, per tant, tema de la lògica i alhora de la metafísica La llista de les categories és un intent de reduir les múltiples maneres de predicar o d’ésser a modes primitius i irreductibles, que són els gèneres suprems Només tenen un nivell de generalitat superior la noció d' ésser i els transcendentals transcendental, atributs…

Entès generalment com a sinònim d’intellecte, el terme assolí un peculiar significat en Kant en ésser distingit explícitament del d’enteniment Verstand , la facultat de jutjar mitjançant els conceptes, o les categories, que sintetitzen les dades de l’experiència sensible la raó Vernunft és la facultat del coneixement superior que, mitjançant les idees, o els principis anomenables també conceptes de la raó i reductibles a les tres idees transcendentals de Déu, món i ànima immortal, unifiquen darrerament tot el que és conegut per l’enteniment

Les idees i conceptes de la ment deriven, en últim terme, de l’experiència i, en aquest sentit, l’empirisme s’oposa, des d’un punt de vista gnoseològic i epistemològic, al racionalisme, que pretén donar a l’esperit lleis i conceptes propis, sia innats o a priori , i a l’idealisme, que postula una realitat fora de l’abast de la percepció sensorial, al coneixement de la qual hom accedeix per altres vies Per contra, l’empirisme sosté que l’experiència marca els límits del coneixement, més enllà dels quals hom no pot assolir un grau de certesa que pugui considerar-se…

Com més va més ajustada, dels conceptes sota les categories, o formes a priori de l’enteniment categoria L’ús d’aquestes formes no és empíric, sinó transcendental

Consisteix en un conjunt de conceptes estructurats de manera que les arrels indiquen els principis, el tronc, una ciència, i les branques flors i fruits, els objectes d’aquesta per exemple, l’ Arbre de Ciència , 1295

L’ens de raó, tanmateix, pot tenir fonament en el real el no-res, el temps, els conceptes de privació i els dels nombres, entre altres, en serien exemples típics, o bé en pot mancar cercle quadrat, cavall alat, etc

Professor a Petrograd, d’on s’exilià el 1922, a Praga, Bratislava i Nova York En lògica propugnà una teoria del judici a partir del contingut dels conceptes En metafísica exposà un idealisme d’orientació plotiniana Escriví, entre altres obres, Fonaments de l’intuïcionisme 1906 i Manual de lògica 1921

Deixeble de Brentano i de Meinong, fou professor a Praga S'interessà per la psicologia, en la qual adoptà posicions molt properes a les de la Gestalt En ètica intentà d’establir una gradació de valors Entre les seves obres, cal esmentar System der Werttheorie ‘Sistema de teoria dels valors’, 1897 i Grundbegriffe der Ethik ‘Conceptes fonamentals d’ètica’, 1907