Resultats de la cerca

Seguidor del Modernisme protestant, propugnà la conciliació del cristianisme amb l’evolucionisme The Theology of an Evolutionist , 1897

Fou un dels representants de l' escola d'Alexandria La seva especulació s’orientà cap a la conciliació del cristianisme i el neoplatonisme Escriví també diversos comentaris a Aristòtil

Estudià l’aristotelisme, dret civil i grec a Ferrara i a Roma Nomenat secretari per Lleó X 1513-27, bisbe de Carpentràs 1517 i cardenal 1536, exercí diverses funcions polítiques i eclesiàstiques, sobretot de conciliació amb els protestants Defensà la reforma a Trento Escriví poemes llatins elegants, sobretot De Laocoontis statua , 1506, bé que la fama li vingué del seu ciceronianisme, obres de filosofia, de pedagogia i de teologia El seu comentari In Pauli epistolam ad Romanos fou condemnat

Protegit pels papes Lleó X i Climent VII, fou bisbe d’Alba i participà en el concili de Trento La seva obra llatina palesa el desig de conciliació entre la cultura humanística i la religió De la seva vasta producció cal recordar els poemes mítics didascàlics Sacchia ludus i De bombyce sobre els cucs de seda, poesies líriques, un tractat d’art poètica i Poeticorum libri tres 1527, a més d’una vida de Jesús, en estil virgilià

Residí molts anys a París, on publicà una obra de fisiognomonia Liber compilationis Physionomiae , ~1295, i el 1310 tornà a Pàdua, on ensenyà medicina i filosofia natural a la universitat Traduí al llatí diverses obres mèdiques de Galè i diversos escrits astrològics d’Abraham ibn ‘Ezra, i preparà una edició llatina, en ordre alfabètic, del De Materia Medica de Dioscòrides La seva obra més notable és, però, el Conciliator differentiarum philosophorum et precipue medicorum 1303, intent de conciliació, en una fórmula expositiva analítica en 200 differentiae , de les opinions contradictòries…

La filosofia d’Averrois es presenta com un esforç per restituir a la seva puresa la doctrina d’Aristòtil, però no pogué evitar en alguns punts la influència dels comentaristes neoplàtonics Averrois donà a la filosofia una significació pròpia, no dependent de la fe, ni oposada a ella, i intentà de precisar les seves relacions amb la religió mitjançant l’afirmació de tres graus de coneixements filosofia el grau més elevat, teologia i religió, els quals representen diversos plans o perspectives que convergeixen en la mateixa veritat Amb tot, hom no veu quin és el seu pensament en cas de…

Net del catedràtic de dret Francesc Xavier Llorens i Nin i el metge i agrarista Manuel Barba i Roca, pertanyia a una família de propietaris del Penedès Inicià els estudis de filosofia i dret a la Universitat de Cervera i els acabà a la de Barcelona, on des del 1847 ensenyà geografia i fou catedràtic de metafísica fins a la seva mort Fou, ensems amb Ramon Martí d’Eixalà, de qui era deixeble, el representant més important de l’anomenada escola de Barcelona Les seves influents lliçons el consagraren com un dels mestres de la seva generació i contribuí a despertar la consciència sobre la pròpia…