Resultats de la cerca

Inventà el primer heliòstat 1719, elaborà una teoria sobre els xocs dels cossos, perfeccionà les màquines pneumàtiques i ideà l’anella que duu el seu nom per a demostrar la dilatació dels sòlids anella de Gravesande

Féu conèixer els treballs de Giuseppe Peano , del qual fou collaborador Ideà l’antinòmia o paradoxa que duu el seu nom 1897, segons la qual la collecció dels ordinals no és un conjunt , i que Georg Cantor estudià posteriorment

Defensà l’ús de les temperatures corresponents a la congelació i l’ebullició de l’aigua per a establir els extrems de l’escala termomètrica, exposà els fonaments de la teoria ondulatòria de la llum, demostrà que tots els cossos es dilaten per efecte de la calor i descriví la llei de la deformació elàstica que duu el seu nom

Deixeble de Lotze, a Göttingen 1885-1914, capitanejà al seu país, des de la fi del s XIX, un moviment idealista d’inspiració hegeliana Professor a Harvard 1885-1914, afirmà que l’objecte de les idees no és extern a la consciència, ans és la plenitud que interiorment persegueixen i que les duu vers una totalització la consciència absoluta, Déu, comprèn tots els significats de les consciències finites i els processos temporals en què es realitzen La seva obra The Philosophy of Loyalty 1908 palesa l’orientació moral de tot el seu pensament Altres obres seves són The Religious Aspect…

Estudià lleis i s’apassionà per l’hellenisme Fou secretari reial, bibliotecari de Francesc I i ambaixador prop de Lleó X/> A instàncies del rei, fundà el Collège des Lecteurs, base del futur Collège de France Les seves obres més importants són escrites en llatí Annotationes in XXIV Pandectarum libros 1508, primer estudi de filòleg i jurisconsult sorgit a França, De asse et partibus eius 1515, sobre les mesures i les monedes gregues i romanes, Comentarii linguae graecae 1529, estudi lexicogràfic, De philologia 1530, etc Se serví del francès únicament en els Apotegmes , adreçats a Francesc…

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…