Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
objecte formal
Filosofia
Aspecte que hom pren o perspectiva des de la qual hom contempla l’objecte material.
formalisme
Filosofia
Doctrina o actitud filosòfica carcaterística per la consideració principal, si no exclusiva, que hom dóna a les estructures generals d’un objecte, d’una ciència i d’una disciplina.
Hom parla, en aquest sentit, del formalisme lògic lògica formal, kantià ètica formal kantiana, sociològic sociologia formal de Simmel, etc
Richard Montague
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Es distingí pels seus estudis sobre lògica i semiòtica, en els quals coincideix parcialment amb NChomsky en considerar que és possible de formular una teoria dels llenguatges naturals Elaborà també una semàntica d’algunes expressions de la lògica formal, com ara les que fan referència al concepte de necessitat Entre els seus estudis destaquen Contributions to the Axiomatic Foundations of Set Theory 1957, Logical Necessity, Physical Necessity, Ethics and Quantifiers 1960, Pragmatics 1968, i les recopilacions pòstumes dels seus articles en els volums Formal Philosophy…
Ianus Pannonius
Filosofia
Nom amb el qual és conegut János Csezmicei, humanista hongarès.
Fou bisbe de Pécs i canceller del sobirà renaixentista Maties I i participà en campanyes militars contra els turcs Morí camí d’Itàlia quan fugia de la venjança del rei, descoberta una conjura Traductor de Demòstenes i Plutarc, la seva poesia, que escriví en llatí, destacà en elegies com Andreae Mantegnae elegia 1458 i en els panegírics Panegyricus in Renatum i Silva Panegyrica ad Guarinum Veronensem praeceptorem suum , d’una gran perfecció formal
Hermann Cohen
Filosofia
Filòsof alemany, fundador de l’escola neokantiana de Marburg (neokantisme).
Preocupat sobretot per la fonamentació de la ciència fisicomatemàtica, interpreta Kant en sentit epistemològic i antimetafísic i concep la filosofia com una ciència formal de les categories científiques, ètiques i estètiques El seu pensament, que pot ésser qualificat d’idealisme objectiu o crític, és àmpliament exposat en la seva obra principal, System der Philosophie ‘Sistema de Filosofia’, dividida en tres parts Logik der reinen Erkenntnis ‘Lògica del coneixement pur’, 1902, Ethik des reinen Willens ‘Ètica de la voluntat pura’, 1904 i Aesthetik des reinen Gefühls ‘Estètica del…
escotisme
Filosofia
Doctrina filosòfica de Joan Duns Escot i els seus seguidors, representada actualment per l’escola franciscana.
En són trets característics la univocitat de l’ésser, la individualitat hecceïtat , la diferenciació formal, el realisme metafísic, el voluntarisme i l’intuïcionisme psicològic Fou declarat doctrina oficial de l’orde franciscà el 1593 En són els principals representants medievals l’aragonès Antonio Andreas ~1280-1320, que fou el més fidel, doctrinalment, dels deixebles de Duns Escot a París i l’autor de l' Expositio in metaphysicam , atribuïda durant molt de temps al mateix Duns Escot, i els anglesos Walter Burleigh -1343 i Thomas Bradwardine ~1290-1349 Als Països Catalans, l’…
atomisme lògic
Filosofia
Teoria de Bertrand Russell i de Ludwig Wittgenstein (en la seva primera època) segons la qual l’estructura del món és composta d’uns elements absolutament primers coneguts immediatament ( by acquaintance
), i que són el residu últim de l’anàlisi lògica.
A partir de les matemàtiques, Russell vol oferir un llenguatge perfecte i ideal, basat en la lògica formal, el qual reflecteix en les seves estructures la mateixa estructura del món real Dos principis regeixen l’anàlisi russelliana primer, la reducció de les proposicions complexes o moleculars a simples o atòmiques, les quals enuncien fets elementals i de les quals depèn la veritat o la falsedat d’aquelles segon, la reducció dels coneixements per descripció a objectes i fets primers que són els coneguts immediatament by acquaintance , i que en la metafísica de Russell i de…
praxeologia
Filosofia
Ciència que estudia l’activitat racional, o humana, i que, a partir de l’observació dels condicionaments de l’acció, estableix les regles del comportament.
Adoptat pel sociòleg francès AEspinas 1844-1922, el terme ha estat filosòficament desenvolupat sobretot per TMKotarbiński 1886-1981, del cercle de Varsòvia, tot designant la ciència de l’acció eficaç i de les condicions d’aquesta eficàcia Particular ascendència ha conegut la praxeologia entre l’escola marginalista, que ha fet de l’economia una part d’aquella la praxeologia és, en aquest sentit, una ciència formal que té per objecte l’activitat racional destinada a maximitzar una finalitat amb mitjans escassos Aquesta posició és contrària a la dels qui consideren l’economia com l’…