Resultats de la cerca

La filosofia escolàstica en distinguí tres el primer, propi de la física, fa abstracció de les particularitats individuals i contingents dels objectes el segon, propi de la matemàtica, fa abstracció de la matèria sensible i concep els objectes en tant que quantitat, nombre o extensió i el tercer, propi de la metafísica, fa abstracció de tota matèria i concep els objectes purament immaterials

Creà a Puig d’Inca una escola per a l’ensenyament de les arts liberals amb esperit i mètodes lullians La institució restà articulada amb la de Pere Daguí, de la qual constituïa una mena de grau preparatori amb què hom iniciava el coneixement de les humanitats Corregí la gramàtica de Pastrana i la reedità València, 1533

Començà la carrera com a professor a Praga i a Viena, i el 1938 passà als EUA, on fou professor a la Universitat de Chicago, a Princeton i a Califòrnia En el desenvolupament del seu pensament hi ha una sèrie de períodes constitució lògica del món, refús de la metafísica, sintaxi lògica del llenguatge, semàntica, inducció, per citar només els principals que deriven l’un de l’altre i constitueixen una de les aportacions més importants del s XX als problemes d’una filosofia metodològicament dominada per la idea d’exactitud i de correcció logicoformal, i que té com a tema central el coneixement…

La superestructura és determinada pel grau de desenvolupament de les forces productives i les relacions de producció que s’hi corresponen, tot i que hi pot actuar al damunt, i en determinades circumstàncies dominar-les, de manera que s’estableix una relació dialèctica entre base econòmica i superestructura D’entre els elements que configuren la superestructura, alguns, com l’estat o el dret, són estretament lligats al règim econòmic de la societat, mentre que uns altres, com la filosofia o la moral, ho són d’una manera indirecta

Segons Popper, la verificació per mitjà de la inducció no pot garantir la validesa d’una teoria científica Hom ha de recórrer a la falsació, que consisteix a contrastar la teoria amb el major nombre de fets que puguin contradir-la i derivar-ne prediccions que puguin ésser comprovades en casos particulars La teoria serà corroborada en un grau major o menor en la mesura que respongui satisfactòriament a les proves a què hom la sotmet per tal de falsar-la Aquest mètode s’oposa als criteris de verificabilitat, defensats en un principi pel Cercle de Viena i el neopositivisme, sobre…

Bé que Leibniz és el representant típic d’un optimisme extrem per a ell no pot haver-hi un món millor que l’existent en concret, hom pot dir que bona part dels filòsofs mantenen un optimisme de fons, que pot variar pel que fa al grau, en la mesura que accepten un sentit positiu i darrer de l’existència sigui un sentit transcendent o sigui immanent, en el sentit d’acceptar i establir el món com a radicalment sotmès a un procés d’evolució i millorament progressius Així no solament la cosmovisió cristiana, ans concepcions filosòfiques com la del marxisme, han d’ésser reconegudes com…

Actualment totes les teories científiques sobre la formació de l’Univers i dels éssers vius admeten, en un grau més gran o més petit, fenòmens evolutius Hom hi pot considerar tres nivells l' evolució fisicoquímica , que correspon, d’una banda, a l’evolució dels àtoms i molècules, i, de l’altra, a la de les nebuloses i els astres, l' evolució biològica , segons la qual l’origen de tots els éssers vivents s’hauria iniciat pel trànsit de sistemes moleculars complexos, encara al nivell fisicoquímic, a sistemes biològics simples, formats per la integració de diversos tipus de…

Enfront del que hom pot anomenar pessimisme espontani o natural , que fa una valoració relativament pessimista de l’home com a radicalment egoista, i que pot portar a una positiva actitud de comprensió i tolerància envers el proïsme, el pessimisme pròpiament dit sol desembocar en el nihilisme —tipificable en filosofia com la del primer Sartre— o en una concepció social autoritària —representable en doctrines com la de Hobbes— més difícil és, tanmateix, de mesurar el grau de pessimisme que rau en la base d’actituds com la de l’escepticisme i agnosticisme o com les de tipus…

Plató féu de la intuïció una forma de coneixement superior, al qual s’ordenava el coneixement deductiu, i que tenia per objecte la visió de les idees L’escolàstica li donà una funció parallela —possibilitar la visió beatífica— i la distingí de l’abstracció Per a Descartes la intuïció es referia al coneixement de les evidències més simples, com ara el cogito , però fou Spinoza qui en sistematitzà l’aportació fent-ne un coneixement de tercer grau, cert i infallible, que aporta la pau a l’esperit amb el saber suprem que li proporciona Kant només admeté una intuïció empírica, o…

Tradicionalment el fet cognoscitiu ha estat definit com la unió intencional d’objecte i subjecte, interpretats com a dimensions diferents del real la filosofia actual, per contra, veu el coneixement com a actuació de la capacitat que el subjecte té d’establir dins la dimensió del real una diferència i una contraposició entre ell mateix i qualsevol altra realitat, en reconèixer-se com a irreductible a ella autoconsciència i alhora establint-la com a realitat en si i objectiva irreductible a la pura subjectivitat El problema de l’objectivitat o no-objectivitat del coneixement humà ha estat una…