Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
provident
Filosofia
Religió
Dit de Déu per tal com té providència del món i dels homes.
consentiment universal
Filosofia
Acord de tots els homes sobre certes proposicions, considerat com a prova de llur veritat.
Tant la universalitat d’aquest consentiment com la prova que n'és derivada han d’ésser enteses en sentit moral més que no físic o literal
arqueologia del saber
Filosofia
Terme utilitzat per Michel Foucault a partir del seu llibre homònim (1969) per a indicar l’estudi dels discursos del saber al llarg de la història.
Segons Foucault, tot discurs té regularitats, però aquestes inclouen talls i límits, que posen en evidència les ruptures existents en l’aparent continuïtat de la història del pensament L’arqueologia del saber analitza els enunciats del discurs i també les seves particions Es tracta, al final, de superar tot antropocentrisme, per ser conscients que no són els homes els qui formen el discurs, sinó el discurs qui forma els homes
animisme
Etnologia
Filosofia
Religió
Creença segons la qual tot objecte o fenomen de la natura és posseït per un esperit independent de la mateixa materialitat del fenomen; són, per tant, esperits no sotmesos a les lleis de la natura i amb una actitud intencionada.
Aquesta creença, molt antiga, és encara especialment corrent entre els pobles primitius també pot ésser trobada en alguns malalts mentals En general, tots els pobles primitius, sense documents escrits, cregueren en l’existència d’éssers immaterials i pensaren que era a la presència d’aquests éssers que la natura deu la seva vitalitat Els primitius, tanmateix, atribuïren la mort a l’abandó que l’ànima fa dels cossos on habita La independència que mantenen els esperits respecte als cossos determina que siguin incorporis i que es puguin manifestar fora d’aquests Aquesta és una de les raons a…
Isaac de La Peyrère
Filosofia
Humanista occità.
En dues obres del 1655 sostingué la idea de l’existència d’homes anteriorment a Adam els preadamites, que li valgué la persecució de la inquisició castellana, de la qual, però, es pogué escapolir
providència
Filosofia
Religió
Previsió i cura que Déu té del procés del món i, particularment, de l’existència dels homes, inclosa llur llibertat.
Com a projecte diví sobre l’univers i la història, la providència inclou el destí salvífic de la humanitat, en ordre al qual tot és determinat, bé que en aquest el seu sentit darrer resta per a l’home en el misteri i, per això mateix, com a no manipulable Aquest doble caràcter i el perill del seu oblit es palesen en el problema de la predestinació, les interpretacions fatalistes de la qual no són sinó reflex de la que pot ésser interpretació incorrecta del providencialisme
mort de Déu
Filosofia
Segons Nietzsche, situaciò fonamental de triomf absolut del nihilisme inherent a la tradició del pensament occidental, des de la qual es desenvolupa la reflexió d’aquest filòsof.
L’expressió apareix per primera vegada a La gaia Ciència i és un dels temes centrals de Així parlà Zaratustra La mort de Déu, el seu assasinat a mans dels homes que han deixat de creure, suposa la fi de tota la concepció tradicional dels valors, com també la de la noció de veritat, comuna a tota la metafísica occidental
Thomas Hobbes
Filosofia
Filòsof anglès.
Format a Oxford, passà temporades a França, a Alemanya i a Itàlia, fugint de les lluites entre l’exèrcit i el parlament i de la dictadura de Cromwell Es relacionà amb Galileu i amb Descartes Admirador de Bacon, n'adoptà el mètode inductiu, que combinà amb el deductivomatemàtic, dins una concepció general materialista només hi ha matèria i moviment, úniques realitats constatables pels sentits, unica font de coneixement Reduí la filosofia a un estudi dels cossos en general De corpore , 1655, del cos humà De homine , 1657 i del cos polític De cive , 1642 Human nature , 1650, De corpore…
Moses Mendelssohn
Filosofia
Filòsof alemany d’origen jueu.
Adepte de l’Aufklärung i allunyat del dogmatisme i de l’escepticisme, propugnà una religió espiritualista capaç de fer accedir els homes a la cultura humanista universal Traduí la Bíblia a l’alemany, i en la seva obra fonamental, Jerusalem 1783, definí el clima espiritual del judaisme Des del punt de vista filosòfic, la seva obra principal fou Phädon 1767, on defensà, amb arguments leibnizians, la immortalitat de l’ànima Són nets seus els músics Fanny i Felix Mendelssohn
hermetisme
Filosofia
Corrent espiritual de la tardana època hel·lenística (s III) que prengué el nom d’Hermes Trismegist, savi fabulós, identificat amb el déu egipci Thot.
Proposava un alliberament per mitjà de la gnosi En la seva especulació, hom troba elements de l’astralisme caldeu, de la física d’Aristòtil, de la psicologia de Pitàgores i de Plató i de l’astrologia, sistematitzada segons la nova visió científica del món de l’especulació de l’Egipte hellenístic Dividia el cosmos en tres zones la superior, seu de la llum, la inferior, habitada pels homes, seu de la matèria i de la corrupció, i la intermèdia, que correspon als esperits i a les ànimes
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina