Resultats de la cerca

Exercí la càtedra lulliana de la Universitat de Mallorca és autor d’un assaig manuscrit, d’aplicació sistemàtica de les doctrines lullianes a la teologia sacramental, atribuït erròniament a Rafael Barceló i Roig De sacramentis in genere evisceratio juxta inconcussam venerabilis magistri Raymundi Lulli, 1668-93

Dirigí l’escola lulliana d’Alcoi fundada per privilegi de Pere III el 1369, privilegi renovat a favor d’ell el 1393 i el 1399 per Joan I i Martí I respectivament L’inquisidor Eimeric el considerà el màxim cap dels lullistes valencians Li ha estat atribuïda l’obra Super BRaymundi Lulli scriptis commentaria , de la qual no ha quedat rastre

Guardià dels convents franciscans d’Alaior, Ciutadella i Alcúdia i definidor de l’orde, escriví l' Archielogium vitae, doctrinae et martyrii Raymundi Lulli 1643, afegit, dos anys després, a l’edició de l' Ars generalis ultima de Francesc Marçal L’autor hi reivindicà l’ortodòxia de Llull Escriví, també, De rebus Majoricarum , obra perduda, i l' Epítome del reino baleárico , inclòs per Damián Cornejo a la Crónica seráfica 1686

Doctor en medicina La defensa de les seves tesis, Theses hipocratico-galenico-lullisticae Palma, 1742, provocà una encesa polèmica entre els metges mallorquins Maties Armengual i Andreu Oliver sortiren en la seva defensa, però foren impugnades per Josep Ferrer i l’any següent per Pere Antoni Binimelis, Jaume Llinars i Joaquim Oliver Hi intervingué també el professor de fisiologia de la Universitat Lulliana Rafael Armengol en Veritas investigata doctrinae Raymundi Lulli 1743

És autor d’uns Commentaria in primordiale evangelium s Joannis, seguits d’una Epistola in vitam Raymundi Lulli Eremitae 1511, primera biografia impresa de Ramon Llull, feta damunt l’anònima coetània, i que tingué diverses edicions fins al s XVIII Relacionat amb el lullista mallorquí Nicolau de Pacs, li contestà amb les Responsiones ad novem quaesita Nicolai Paxi 1521 Pertany al nucli d’humanistes francesos estudiosos de Ramon Llull, sense arribar, però, a ésser-ne adeptes

Fou canonge de la seu de Mallorca El 1688 publicà un Breve ac compendiosum rescriptum nativitatem, vitam, martyrium, pii heremitae Raymundi Lulli complectens , dedicat al papa Innocenci XI, on es defineix com a defensor de l’ortodòxia lulliana condemnada pel Sant Ofici de Roma 1690 i posada a l' Índex de llibres prohibits, l’obra continuà, tanmateix, circulant El 1691 publicà, en castellà, un memorial a Carles II que és, en part, la traducció de l’obra condemnada

Utilitzà el nom llatinitzat de Joanis Aubrius Monjo exclaustrat, viatjà per Orient, on anà a convertir infidels Fou metge ordinari del rei de França Professà un lullisme exaltat És autor de l’apologia Mirabilia mirabilium maxime admirandarum doctoris archangelici sancti Raymundi Lulli París, 1645, d’una traducció francesa del Llibre d’amic e amat Le triomphe de l’amour et l’eschelle de la gloire i, sobretot, d’un tractat de medicina amb una gran influència lulliana Le triomphe de l’archée et la merveille du monde París, 1660, que conegué, almenys, cinc edicions i fou traduït a…

Estudià humanitats a Nàpols A Mallorca fou deixeble de Pere Daguí, a qui succeí en la càtedra de filosofia lulliana el 1500 Amic de Bernat de Boïl, sostingué amb aquest, des del 1484, una activa correspondència, en llatí, sobre temes humanístics i procurà d’introduir-lo en la doctrina lulliana Defensor de la creença en la Immaculada Concepció, el 1487 participà en el certamen valencià convocat per Ferran Dies, en honor d’aquesta advocació mariana, amb poesies en llatí i en català, i escriví un opuscle teològic sobre el tema concepcionista Deixà, igualment inèdits, un tractat místic, De…

Estudià teologia a Dillingen 1692-94 i a Ingolstadt 1694 Canonge regular a l’abadia de Reichesberg, fou preceptor del comte Antoni de Würben i entrà en contacte amb la teologia lulliana El 1709, després d’un discutit viatge a Anglaterra en cerca de manuscrits, s’establí com a capellà a la cort del comte palatí Joan Guillem a Düsseldorf, el qual convencé de finançar i promoure la impressió sistemàtica de l’obra de Ramon Llull Mort aquest el 1716, el substituí en el mecenatge l’arquebisbe i elector de Magúncia Lotari Francesc de Schönborn, i passà a residir a Magúncia La notícia fou molt ben…

La seva personalitat fou tan aviat envoltada per la llegenda, que hom pot agrupar la munió dels seus seguidors segons els punts de vista més diferents També és possible que hom ignori, no solament la categoria, sinó el nom de vastes zones d’opinió que l’hagin protegit També pot ésser que Llull, que a través dels segles molts veneraven i exalçaven, en realitat fos en gran part una figura mítica Llull fou un propagandista de l’ art , a la qual sempre hom lliga el seu nom No pas per orgull ni per vanitat, sinó perquè estava convençut que Déu havia aclarit un dia la seva intelligència perquè…