Resultats de la cerca

Escolarca de l’Acadèmia platònica, la dirigí, després de Crates, en el període anomenat Acadèmia mitjana o segona Acadèmia Representà la introducció a l’Acadèmia d’un escepticisme moderat, que refusà la teoria del coneixement, tant de l’estoïcisme com del pirronisme

Sostingué de primer un averroisme moderat De intellectu et daemonibus , 1492, però passà al tomisme De immortalitate animae , 1518 Comentà Aristòtil, plagià el Principe de Maquiavel en la seva obra De regnandi peritia 1523 i s’ocupà de problemes econòmics, des d’un punt de vista moral De divitiis , 1531

Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada

Successor d’Arcesilau en la direcció de l’Acadèmia, fou un dels principals representants de l’escepticisme moderat i l’iniciador de l’etapa de l’Acadèmia Nova En una missió a Roma, féu dos famosos discursos amb arguments contraposats sobre la mateixa qüestió, que tingueren un fort impacte en els romans i suscitaren llur interès per la filosofia Adversari de tot dogmatisme, afirmà que hom no pot distingir d’una manera absoluta entre la veritat i la falsedat, i establí un criteri sobre els graus de probabilitat

Primer marquès de Valdegamas, era descendent d’Hernán Cortés Recomanat a Madrid pel poeta Quintana, es donà a conèixer políticament el 1832 amb una Memoria sobre la situación actual de la monarquía , en la qual propugnava un institucionalisme moderat en l’estil de la carta atorgada francesa, i que per la seva oportunitat li valgué un càrrec al ministeri de gràcia i justícia Més lligat a la corona que al liberalisme, s’oposà a les idees progressistes, en especial després del motí de la Granja i de la promulgació de la Constitució del 1837, i per combatre-les fundà el periòdic El Porvenir amb…

Al segle XII Guillem de Champeaux defensà, enfront de Roscelin i d’Abelard, un realisme extremat , segons el qual a l’universal conceptual correspon en els individus existents i concrets una realitat ‘Comuna’ l’essència o quiditat i “actualment” distinta dels aspectes concrets, individuals del real Tomàs d’Aquino, tanmateix, establí un realisme moderat , en virtut del qual hom afirma com a reals les essències, les quals, però, només són “virtualment” distingibles dels individus en què són realitzades i dels quals l’intellecte les abstreu, actualitzant-les i coneixent-les…

Professor a Berlín des del 1926, fou destacat representant de l’anomenat Grup de Berlín, neopositivista i vinculat al cercle de Viena, i des del 1930 dirigí, amb R Carnap, la revista Erkenntnis des del 1933 professà a Istanbul i des del 1938 a la Universitat de Califòrnia, on es traslladà fugint dels nazis Seguidor, bé que moderat, dels desenvolupaments de l’empirisme lògic, l’empirisme científic i el moviment per a la ciència unificada, és autor de moltes obres sobre la nova imatge física del món i les seves implicacions filosòfiques, entre les quals es destaquen…

Estudià dialèctica i retòrica amb Guillem de Champeaux i teologia amb Anselm de Laon De molt jove fundà diverses escoles i adquirí una gran fama Installat a París, s’enamorà d’Heloïsa i fugí amb ella però fou castrat per ordre de l’oncle de la seva amant, Fulbert Es féu religiós i continuà ensenyant filosofia i teologia, de monestir en monestir, fins a la seva mort D’aquesta època daten les cèlebres cartes d’amor amb Heloïsa, que han tingut fortuna literària i han estat molt traduïdes Els amors d’Abelard i Heloïsa han constituït un tema literari, fecund sobretot en el període romàntic Amb la…

Visqué sobretot a Roma, on fundà un cercle de filosofia Els únics escrits conservats són notes o assaigs en grec adreçats als deixebles, de caràcter asistemàtic i exhortatiu Porfiri n'aplegà 54, que dividí en sis grups de nou Ennèades Hom el considera fundador del neoplatonisme, malgrat que les seves intuïcions fonamentals es troben ja en els platònics i neopitagòrics anteriors L Apuleu, Moderat de Gades, Numeni d’Apamea i que el seu ensenyament fou alterat pels seus seguidors amb aportacions teosòfiques i esotèriques El seu pensament s’articula entorn del concepte de la…

D’ascendència jueva, arran de la Revolució Russa la seva família emigrà a la Gran Bretanya 1919 Es graduà en filosofia al Corpus Christi College d’Oxford, ciutat on posteriorment desenvoluparia tota la seva carrera acadèmica, especialment a l’All Souls College 1932-38, 1950-66 i del 1975 fins a la seva mort i al Wolfson College, del qual fou fundador i primer president 1966-75 Durant la Segona Guerra Mundial treballà per al Servei d’Informació Britànic a Nova York i a Moscou Bé que inicialment es dedicà a la filosofia analítica, el seu interès central fou la història de les idees i el seu…