Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Anaxímenes
Filosofia
Pensador de l’escola naturalista de Milet i l’últim representant conegut d’aquesta.
Segons Diògenes Laerci fou deixeble d’Anaximandre Com els altres pensadors de l’escola cercà un principi originari de totes les coses que expliqués la seva unitat, i deduí d’observacions empíriques que aquest principi era l’aire Del moviment infinit i incessant de l’aire havien de néixer totes les coses, humanes o divines, pel doble procés de condensació i rarefacció La progressiva condensació havia de produir els núvols, l’aigua i la terra, i la rarefacció el foc
altre
Filosofia
L’idealisme, en posar el punt de partida del coneixement en el subjecte, fa néixer el problema de l’altre, és a dir, la qüestió del reconeixement dels altres subjectes per part d’un subjecte, especialment viva a la filosofia contemporània.
L’existencialisme, per exemple, admet l’experiència de l’altre com a inherent a la consciència subjectiva no parteixo de mi mateix per passar després a l’altre, sinó que en l’anàlisi de mi mateix descobreixo l’altre
cosmogonia
Filosofia
Religió
Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’Univers.
En el decurs de la història tots els pobles han elaborat llurs cosmogonies particulars, inserint-les dins un marc religiós per mitjà de cants rituals i obres poètiques Generalment, hom vinculava l’origen del cosmos amb l’origen de l’home i atribuïa l’un i l’altre a éssers sobrenaturals preexistents o bé a un ordre còsmic general, actiu des del començament del temps i sovint materialitzat per l’oceà primigeni La major part de les cosmogonies antigues parteixen també de l’existència inexplicada del caos, productor de certs gèrmens d’on naixeran determinades estructures, com l’ou còsmic o l’…
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…