Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Yamazaki Ansai
Filosofia
Filòsof japonès.
Antic monjo budista, reduí el complex sistema neoconfucià de Zhu Xi 1130-1200 a una simple moral sintetitzada en la fórmula “la devoció a l’interior, la rectitud a l’exterior” i el conjuminà amb els principis religiosos xintoistes El seu pensament serví de base al posterior nacionalisme i al culte de l’emperador
Bertrando Spaventa
Filosofia
Filòsof italià.
Portat pel nacionalisme del moment, procurà d’elevar el nivell de la filosofia del seu país i actualitzar-la, cosa que per a ell significava l’assimilació del pensament de Hegel Poc original, és un fet que d’ell i d’Augusto Vera —ambdós professors a la Universitat de Nàpols— arrenca la important tradició hegeliana de la Itàlia del s XX Gentile, Croce
Ǧamāl al-Dīn al-Afḡānī
Filosofia
Història
Literatura
Polític, escriptor i filòsof musulmà.
Ministre de l’emirat de l’Afganistan, durant la guerra per la successió de Dost Muḥammad hagué de fugir a l’Índia 1869, on inicià les campanyes antibritàniques que li comportaren constants exilis fins a la mort Al Caire es posà en contacte amb Muḥammad ‘Abdū i Sa'd Zaglūl, amb els quals forjà el nacionalisme egipci principalment des de la lògia dependent del Gran Orient francès, fundada per ell el 1878 Des d’Europa collaborà en la revista Diyā’ al-Hāfiqayn i en el setmanari 'Urwa al-Wutqā , que, enviat clandestinament a Egipte i a l’Índia, fou portaveu del panislamisme És autor…
Tomàs Puig i Puig
Filosofia
Història
Política
Polític il·lustrat.
Estudià a Cervera i a Osca, on es doctorà en cànons Durant la Guerra Gran fou capità de sometents L’any 1799 Carles IV li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona El 1804 féu un viatge llarg per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra El 1808 es posà al servei de la causa francesa, portat per les seves idees avançades, i exercí els càrrecs de corregidor de Figueres i de Girona, i de president de la cort d’apellació de Barcelona Exiliat el 1814 a Montpeller, on estudià ciències naturals, el 1816 tornà a Catalunya, però fins el 1821 no recuperà els béns confiscats i restà a Figueres…
Isaiah Berlin
Filosofia
Filòsof britànic d’origen letó.
D’ascendència jueva, arran de la Revolució Russa la seva família emigrà a la Gran Bretanya 1919 Es graduà en filosofia al Corpus Christi College d’Oxford, ciutat on posteriorment desenvoluparia tota la seva carrera acadèmica, especialment a l’All Souls College 1932-38, 1950-66 i del 1975 fins a la seva mort i al Wolfson College, del qual fou fundador i primer president 1966-75 Durant la Segona Guerra Mundial treballà per al Servei d’Informació Britànic a Nova York i a Moscou Bé que inicialment es dedicà a la filosofia analítica, el seu interès central fou la història de les idees i el seu…
Fèlix de Azúa i Comella
Filosofia
Escriptor i filòsof.
Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1982, des dels anys vuitanta s'ha dedicat a la docència universitària, primer a la Universitat del País Basc i posteriorment com a professor d’estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on el 1993 obtingué la càtedra d'estètica En 1993-95 fou director de l'Instituto Cervantes de París Escriptor de molts registres poesia, assaig, periodisme, novella, Josep M Castellet l'inclogué en l’antologia Nueve novísimos poetas españoles 1970 És autor dels reculls de poemes Cepo para nutria 1968, El velo en el rostro de…
Johann Gottlieb Fichte
Johann Gottlieb Fichte
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Estudià teologia a Jena i es dedicà, en privat, a l’estudi de la filosofia, en especial el sistema de Kant, al qual envià el manuscrit de la seva primera obra, Versuch einer Kritik aller Offenbarung ‘Assaig d’una crítica de qualsevol revelació’, 1792, que li donà un gran prestigi El 1794 publicà la seva obra fonamental, Grundlage der gesamten Wissenschaftslehre ‘Fonaments de tota la teoria de la ciència’, i fou nomenat professor de filosofia a Jena, d’on hagué de sortir en ésser acusat d’ateisme Passà a Erlangen 1805, Königsberg 1806 i Berlín 1809-14, on fou, a més, el primer rector de la…
Francesc Xavier Llorens i Barba
Filosofia
Filòsof.
Net del catedràtic de dret Francesc Xavier Llorens i Nin i el metge i agrarista Manuel Barba i Roca, pertanyia a una família de propietaris del Penedès Inicià els estudis de filosofia i dret a la Universitat de Cervera i els acabà a la de Barcelona, on des del 1847 ensenyà geografia i fou catedràtic de metafísica fins a la seva mort Fou, ensems amb Ramon Martí d’Eixalà, de qui era deixeble, el representant més important de l’anomenada escola de Barcelona Les seves influents lliçons el consagraren com un dels mestres de la seva generació i contribuí a despertar la consciència sobre la pròpia…
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia
Literatura catalana
Periodisme
Dret
Ideòleg, periodista, historiador, advocat i escriptor.
Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…
, ,
filosofia catalana
Façana de la Universitat de Cervera, important centre de la filosofia catalana dels segles XVIII i XIX
© Arxiu Fototeca.cat
Filosofia
Línia de pensament desenvolupada pels filòsofs dels Països Catalans.
La filosofia catalana mostrà, des dels seus primers passos, una clara vocació europea, que l’ha duta, d’una banda, a experimentar una gran sensibilitat pels corrents ideològics universals, i, d’altra banda, a projectar-hi, en els moments més puixants, el fruit de la seva labor creadora És ben natural que ambdós aspectes s’hagin manifestat diversament, al llarg del temps, d’acord amb les vicissituds històriques Hi ha, però, uns trets constants que, malgrat les excepcions, caracteritzen el pensament filosòfic català i que consisteixen, més que en l’adopció d’unes determinades posicions…