Resultats de la cerca

Per a Heidegger designa l’ésser humà, l’únic ésser al qual pertany el propi ésser com a consciència, llibertat i tasca per a Jaspers, contràriament, expressa la condició de donat de l’ésser El mot havia estat emprat ja per Hegel

Hom sol contraposar-lo a materialment l’ésser i el bé són materialment idèntics però formalment diferents, a virtualment l’efecte és inclòs virtualment, però no formalment, en la causa i a eminentment la racionalitat pertany formalment a l’home i eminentment a Déu

Són formalitzables tant el llenguatge ordinari o cadascun dels seus aspectes l’esportiu, el social, el literari, etc com el filosòfic, el científic, el matemàtic, el lògic, etc La formalització exigeix que hom enumeri tots els signes no definits del llenguatge escollit, especifiqui les condicions en què una fórmula concreta pertany a aquest llenguatge i presenti tant els axiomes usats com a premisses com les regles d’inferència acceptades per fer deduccions en el tal llenguatge

És autor d’uns Commentaria in primordiale evangelium s Joannis, seguits d’una Epistola in vitam Raymundi Lulli Eremitae 1511, primera biografia impresa de Ramon Llull, feta damunt l’anònima coetània, i que tingué diverses edicions fins al s XVIII Relacionat amb el lullista mallorquí Nicolau de Pacs, li contestà amb les Responsiones ad novem quaesita Nicolai Paxi 1521 Pertany al nucli d’humanistes francesos estudiosos de Ramon Llull, sense arribar, però, a ésser-ne adeptes

Els estoics concebien les anticipacions com a esquemes racionals i necessaris, mentre que per als epicurs eren models derivats de percepcions anteriors que es conserven gràcies a la memòria Francis Bacon anomenà anticipacions de la natura les generalitzacions fetes sobre la base d’un petit nombre de fets i que hom considerava veritables aquestes anticipacions, bé que prematures i precipitades, permeten l’assentiment comú de tots els homes a unes determinades veritats o creences sentit comú Kant designa amb el nom d' anticipacions de la percepció el coneixement ‘mitjançant el qual puc conèixer…

A partir d’una generalització dels treballs sobre els quaternions de William Rowan Hamilton, el 1872 introduí un nou tipus de nombres complexos, els biquaternions, que aplicà fonamentalment a l’estudi de les geometries no euclidianes Estudià les estructures topològiques de l’espai i suggerí que la matèria és un tipus particular de curvatura de l’espai, amb la qual cosa prefigurava la teoria de la relativitat general d’Einstein, i explicità les dificultats que les geometries no euclidianes presenten a la teoria de les proposicions sintètiques ‘a priori' de Kant Com a filòsof, pertany…

Editor i comentarista dels clàssics agrupà els anomenats Quatre llibres i gran sistematitzador, és la figura principal del neoconfucianisme Pertany a l’escola del li o racionalista Després d’estudiar el taoisme i el budisme, fou deixeble de Li Tong, que el n'apartà i l’inicià en la metafísica confuciana dels germans Cheng Hao i Cheng Yi Així atacà el budisme pel fet de declarar el món buit i illusori, desconèixer el li i minar la vida social amb l’individualisme Admet una realitat suprema, el taiji , present també en totes les coses com a li , “vena”, forma o llei de llur natura…

Entesa en aquest sentit general, la reflexió ha estat interpretada tradicionalment escolàstica i neoscolàstica com a peculiaritat de l’home i com a equivalent a la consciència, bé que hom no entén la reflexió com a simple consciència immediata i concomitant, que es dóna fins i tot a nivell de sensibilitat, ans com a consciència reflexa, és a dir que torna sobre la primera, tot aprofundint-la, àdhuc metafísicament re-flexio subiecti in se ipsum , i que pertany tan sols a l’àmbit de l’intellecte En la modernitat, tanmateix, hom ha especificat el sentit de la reflexió com a…

Ingressà a l’orde de Sant Francesc 1281 i estudià a Oxford i a Cambridge, on al cap de poc temps fou professor Obtingué 1305 el grau de magister a París, on escriví la major part de la seva obra, i el 1307 fou cridat a Colònia Hereu d’Agustí, Anselm i Avicenna, i en contrast formal amb Tomàs d’Aquino, intentà d’establir críticament els límits de la raó humana per tal de delimitar la part del coneixement que correspon a la ciència i el que cal deixar a l’assentiment de la fe En aquest sentit, tot el que no és demostrable rigorosament pertany al domini de l’arbitrarietat i de la…