Resultats de la cerca

Sostingué una polèmica amb Annibale Caro i fou condemnat 1560 per la inquisició Viatjà per França, Suïssa i Àustria Traduí a l’italià i comentà la Poètica d’Aristòtil 1570

Defensà la teoria de la generació espontània, que pensava haver demostrat amb un experiment el 1740, el qual donà lloc a una llarga polèmica amb Spallanzani Comentà en New Microscopical Discoveries 1745 les seves recerques microscòpiques Autor d’una notable teoria sobre la formació del relleu terrestre i d’algunes obres filosòfiques

Seguidor de la doctrina de sant Agustí, fou un dels infiltradors del neoplatonisme en el pensament cristià És conegut per la polèmica que sostingué amb Faust de Riez en defensa de la simplicitat i l’espiritualitat de l’ànima La seva obra De statu animae , escrita el 470, representa la darrera obra filosòfica de la Gàllia antiga

Doctor en dret i teologia, exercí d’advocat a la cort Fou introductor del sensualisme de Locke i del materialisme de Condillac Mantingué una polèmica amb el pare Isla Fou un defensor i un propagador de les idees de l’escriptor portuguès Barbadinho, de qui traduí al castellà el Verdadero método de estudiar para ser útil a la República y a la Iglesia 1760 És autor també d’alguns tractats de dret

Doctor en medicina La defensa de les seves tesis, Theses hipocratico-galenico-lullisticae Palma, 1742, provocà una encesa polèmica entre els metges mallorquins Maties Armengual i Andreu Oliver sortiren en la seva defensa, però foren impugnades per Josep Ferrer i l’any següent per Pere Antoni Binimelis, Jaume Llinars i Joaquim Oliver Hi intervingué també el professor de fisiologia de la Universitat Lulliana Rafael Armengol en Veritas investigata doctrinae Raymundi Lulli 1743

Com a professor del Collège Royal de París atacà durament els aristotèlics de la Sorbona tant per llurs mètodes dialèctics, buits i retòrics, com per llurs doctrines, contràries a la fe En les Dialecticae institutiones i les Animadversiones in dialecticam Aristotelis ambdues del 1543 propugnà un nou “art de discutir”, més pròxim a la forma natural de raonar i d’expressar-se, que aixecà una forta i llarga polèmica Féu estudis de matemàtiques, òptica i geometria Edità els Elements d’Euclides Morí assassinat

Deixeble de FCBaur i de Schleiermacher, després de dos anys de docència de teologia a Tübingen fou obligat a abandonar aquesta tasca, que mai més no pogué reprendre, com a conseqüència de l’aparició de Das Leben Jesu kritisch bearbeitet ‘La vida de Jesús, estudiada críticament’, 1835, obra que suscità la més viva polèmica entorn d’ella girà la major part de la futura producció literària de l’autor i en què era exposada la interpretació de l’esquerra hegeliana sobre l’origen del cristianisme, entès com a invenció humana i encarnació de l’esperit de la humanitat en la figura de…

Llicenciat en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 1962 i especialitzat en patrística, amplià estudis a Munic i obtingé la llicenciatura en filosofia també a la Gregoriana 1977 i a la Universitat de Barcelona 1978 Es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Thomas Hobbes 1993 Fou membre de la Societat Catalana de Filosofia i corresponsal per Espanya del Bulletin Hobbes publicació anual dels Archives de Philosophie Ha estat traductor de Hobbes, en especial dels escrits sobre la llibertat i la necessitat 1991, dels textos de la polèmica…

Doctorat en filosofia a Budapest, fou deixeble del psiquiatre Alfred Adler a Viena i es llicencià en llengües germàniques a la Sorbona El 1930 publicà, a Budapest, la seva tesi doctoral Magyar vonatkozások a régi katalán irodalomban és a katalán népballadában ‘Referències a Hongria dins l’antiga literatura catalana i el romancer català’ També, vers el 1930, s’establí a Barcelona, on continuà interessant-se per la psicologia Los sentimientos de inferioridad , 1934 i per la literatura catalana i la història catalana Violante de Hungría , 1942 S'oposà als conceptes humanístics de Gregorio…

Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Iṣḥaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé…