Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Samuel Alexander
Filosofia
Filòsof australià.
Estudià a Melbourne i a Oxford, i fou professor a Manchester 1893-1924 Influït per Moore, Russell i el neorealisme, no reduí, tanmateix, la filosofia a l’anàlisi elaborà un sistema evolucionista i emergentista, segons el qual d’un espaitemps primordial emergeixen les restants qualitats de l’univers matèria, vida, esperit Déu seria la culminació d’aquest procés Escriví Moral Order and Progress 1888, Space, Time and Deity 1920 i Beauty and Other Forms of Value 1933
William Pepperell Montagne
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Professor del Bernard College de Nova York, estudià la relació de la consciència amb el cos i, en general, del psíquic amb el físic Oposat a la interpretació behaviorista de la consciència i al realisme físic, adoptà una forma de neorealisme capaç d’oferir-li un mètode, mitjançant el qual elaborà una metafísica que qualificà de materialisme animista, caracteritzada pel fet d’ésser un espiritualisme expressable en categories físiques És autor de Time and the Fourth Dimension 1925, The Ways of Knowing or the Methods of Philosophy 1944 i Great Vision of Philosophy 1950
Karl Mannheim
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg hongarès.
Professor a Heidelberg, a Frankfurt i, expulsat per Hitler 1933, a Londres, intentà de fonamentar filosòficament les teories sociològiques, estudiant sobretot la sociologia del coneixement i de la cultura A Ideology und Utopia 1936 afirmà que l’objectiu de la sociologia del coneixement és el d’explicar i interpretar les ideologies, doctrines i utopies socials mitjançant les condicions socials on han aparegut i on s’han desenvolupat Preocupat per la democràcia, rebutjà les dictadures totalitàries Interpretà, d’altra banda, la crisi política del seu temps Diagnosis of Our Time ,…
Willard van Orman Quine
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Es doctorà el 1932 a Harvard, on desenvolupà també la seva carrera docent 1936-78 Les seves aportacions se centraren en la lògica matemàtica, l’epistemologia i la filosofia de la ciència Aplicà les tècniques de la lògica als camps de la semàntica i de l’ontologia i propugnà un empirisme antidogmàtic a fi de comprendre l’estructura efectiva de les teories científiques És autor de nombrosos articles i assaigs, i de llibres com New Foundations for Mathematical Logic 1936, Methods of Logic 1950, From a Logical Point of View 1953, Word and Object 1960, Philosophy of Logic 1970, The Roots of…
Paul Karl Feyerabend
Filosofia
Filòsof austríac.
Professor a Viena, Minnesota i Berkeley, tot i estar influït pel darrer LWittgenstein i per KPopper, la seva aportació fonamental és la incorporació de la història de la ciència com a element intrínsec de la mateixa filosofia de la ciència Autoqualificat d’epistemòleg anàrquic, considerava que el mètode científic s’havia encasellat en els seus mateixos postulats, cosa que el reduïa a un exclusivisme estèril en relació a altres camps del coneixement Polemitzà a favor de la incorporació a la ciència d’aspectes com l’espontaneïtat, la llibertat, la intuïció, etc, i també del…
Arthur Stanley Eddington
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, astrofísic i filòsof britànic.
Estudià a la Universitat de Manchester i en el Trinity College de Cambridge L’any 1906 fou nomenat director assistent del Royal Observatory de Greenwich, i l’any 1913 esdevingué professor d’astronomia i filosofia experimental de la Universitat de Cambridge L’any 1914 fou nomenat director de l’observatori de la universitat, càrrec que mantingué fins a la seva mort De l’any 1921 al 1923 presidí la Royal Astronomical Society Entre els seus estudis més importants es destaquen unes investigacions teòriques sobre el moviment, l’estructura interna i l’evolució dels estels Investigà també teòricament…