Resultats de la cerca

Escriví Prasannapada cèlebre comentari al Mulamadhyamakakāritā de Nāgarjuna, un assaig sobre Catuhshataka i una gramàtica sànscrita

Fou un dels representants de l' escola d'Alexandria La seva especulació s’orientà cap a la conciliació del cristianisme i el neoplatonisme Escriví també diversos comentaris a Aristòtil

Deixeble de Damasci, fou un dels últims representants de l’Acadèmia atenesa Després de la clausura d’aquesta escola decretada per Justinià el 529, anà a establir-se a la cort del rei de Pèrsia La pau del 533 li permeté de tornar a Atenes Escriví comentaris òptims sobre diverses obres d’Aristòtil les Categories, la Física, el De caelo i el De anima i també sobre el Manual d’Epictet

Gaudí d’un gran renom en el seu temps, i hom el considera un dels fundadors de l’ orfisme En diverses llegendes figura el seu nom entre els dels Set Savis

Darrer director de l’escola d’Atenes, clausurada per Justinià 529 El seu pensament gira entorn de les relacions entre l’u i el múltiple i s’orienta alhora cap al misticisme i l’escepticisme Escriví una Vida d’Isidor, filòsof, Dubtes i solucions sobre els primers principis i Dubtes i solucions al “Parmènides” de Plató

Es considera que és el fundador del taoisme i autor del seu llibre fonamental, el Daodejing anomenat també Laozi Juntament amb Confuci fou un dels grans inspiradors de l’esperit xinès

Aquest moviment presenta una fisonomia pròpia en la qual hom pot destacar els trets següents una filosofia orientada originàriament a la religió, implicada en les lluites teològiques cristologia, iconoclàstia, hesicasme i amb el predomini d’un misticisme espiritual que afavorí la incorporació del neoplatonisme en el cristianisme, gràcies sobretot a la influència del Pseudo-Dionisi i a la difusió que en féu Màxim el Confessor un gust predominant de la intuïció metafísica profunda tendent a copsar la unitat del món i el lloc que l’home ocupa en l’ordre universal una certa tendència al…

En la doctrina de l’Eucaristia sostingué que en la transsubstanciació no desapareixia la substància del pa i del vi

El sobrenom prové del seu sojorn a Cidònia Fou secretari privat de Joan VI Cantacucè Vinculat al Renaixement italià, passà al catolicisme 1364 i propugnà la unió amb Roma Escriví obres dogmàtiques i polèmiques i traduí al grec Agustí, Fulgenci, Anselm i la Summa de Tomàs d’Aquino

Després d’una estada a Roma 1570, passà al luteranisme i professà a Jena 1572-75 i a la Universitat Calvinista de Leiden 1578 Esdevingut suspecte als reformats, tornà al catolicisme i ensenyà a Lovaina 1592 Estilísticament anticiceronià i conceptualment estoic, exercí una perceptible influència en personalitats com Montaigne i Descartes Escriví, entre altres obres, De constantia 1583, De una religione 1590 i Politicorum sive civilis doctrinae libri VI 1589