Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic A partir del 1837 es canvià pel de Journal littéraire, scientifique, agricole et commercial annonces judiciaires, légales, avis divers Editat i dirigit pel seu propietari, l’impressor perpinyanenc Joan Baptista Alzine, marcà una fita en la història de la premsa de la Catalunya del Nord, ja que fou el primer periòdic cultural del Rosselló Recolzat sobre una empresa editorial dinàmica, i dirigit per Alzine, carlí i lligat als nuclis intellectuals de la ciutat, així com als de l’emigració espanyola, Le Publicateur tingué una qualitat formal i de redacció que…

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…

Tingué quatre etapes diferents, amb numeració distinta Fundat i dirigit per Rafael de Carvajal, en la redacció participaren, entre d’altres, Vicent Boix, Ramon Ferrer i Matutano i Josep Maria Zacarés També hi collaboraren Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas i Pelegrí Garcia L’orientació moderada dels seus articles es contraposà a una altra publicació coetània, de característiques semblants, però de tarannà més liberal, La Esmeralda , en la redacció de la qual participaren progressistes com Cristòfol Pascual i Genís o Josep Peris i Valero, i demòcrates com Francesc…

Desenvolupament enciclopèdic El primer número, ideat per Xavier de Salas i Josep Fontana, es publicà el 6 de març de 1937 per relacionar els catalans que es trobaven a l’Espanya “nacional” En sortiren 100 números fins a la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939 Al juny d’aquell mateix any, Josep Vergés i Ignasi Agustí, que participaren activament en el Destino de Burgos, decidiren tornar a editar-lo a Barcelona, tutelat igualment per Falange Española La revista intentà recuperar part d’aquella intellectualitat que collaborà en Mirador , un setmanari en català de caire cultural d’abans…

Format a la secció de patinatge del Foment Cardoní, aconseguí sis Campionats d’Espanya en categories inferiors i dos Mundials en categoria júnior L’any 2018, assolí la medalla d’or al Campionat d’Europa i la de plata al Campionat del Món Al Jocs Mundials de Patinatge de Barcelona 2019 fou medalla de plata

Entre el 1997 i el 2006 assolí cinquanta-sis medalles en els Campionats de Catalunya Guanyà diversos trofeus estatals i una medalla de bronze individual en la prova dels 5000 m del Campionat d’Espanya en pista També es proclamà campiona estatal per equips 2005 Formà part de la selecció catalana 2004-07 i aconseguí una medalla d’or 2005 i una de bronze 2007 en el trofeu internacional Tres Pistes El 2007 s’inicià com a entrenadora del Club Patí Cobra

Creat el 1930, fou un dels fundadors de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins Tenia la seu al Maricel Park, un parc d’atraccions si-tuat a la Foixarda de Montjuïc, la pista de patinatge del qual, inaugurada el 28 d’agost de 1930, acollí la final del primer Campionat de Catalunya l’11 de setembre del mateix any Després de la Guerra Civil Espanyola, desaparegué

El primer producte de la marca Reno, nascuda els anys seixanta, fou l’estic i posteriorment s’amplià la gamma a tot tipus de material com ara patins, botes i proteccions

Entre els anys 2011 i 2013 i sota les ordres de Mercedes Sahuquillo, la seva mare i entrenadora, aconseguí un Campionat d’Espanya en figures obligatòries 2013, tres primers llocs en el Campionat de Barcelona, un primer i dos segons en el de Catalunya i dos subcampionats d’Espanya en categoria sènior Formà part de la selecció espanyola 2004-11 i la catalana des del 2010, i es proclamà subcampiona d’Europa júnior 2009

Assolí cinc campionats d’Espanya consecutius, i fou la primera classificada en la categoria sènior femenina 1975-79 Participà en els Campionats d’Europa i del Món 1977-80 i en competicions internacionals com Zlatna Pirueta Zagreva 1977, 1978 i el Critèrium Nacional de França 1974, 1975 Amb dinou anys participà en els Jocs Olímpics de Lake Placid 1980 Durant cinc anys 1973-78, s’entrenà al Centre de Recherche et d’Expertise de la Performance Sportive, centre d’alt rendiment esportiu de Font-romeu Alta Cerdanya Fou entrenadora de la patinadora Marta Andrade Fou membre de la Federació Catalana…